ATZAR

Entro a l’estudi, l’habitació més decadent i abandonada de la casa; no té personalitat ni caliu i acumula moltes coses: llibres llegits i rellegits, llibres que no s’han llegit mai, guies de viatges per somniar, àlbums de fotografies, reproduccions de pedres i taules antigues, imitacions de papirs egipcis...
Em fixo en la reproducció de la pedra de Rosetta, la que van trobar els oficials de Napoleó al 1799; penso en la sort que va suposar trobar-la per aconseguir desxifrar els jeroglífics egipcis i també en la sort que va suposar que en Champollion, egiptòleg erudit, s’interessés pel tema. Ell va ser qui després d’anys d’estudi va treure’n l’entrellat, dels jeroglífics. Una idea altera la meva serenor: i si mai ningú l’hagués trobat? L’atzar, la casualitat, l’oportunitat! De sobte he sentit molta tristor perquè encara no se sap del cert qui en va ser el descobridor, ha quedat perdut en les teranyines del passat. Potser un tal Dhautpoul, cap de l’exèrcit francès o el lloctinent Bouchard, encarregat de dirigir la restauració de la fortificació del Rashid (Rosetta). Uf! Quantes persones que han canviat el rumb de la història i la ciència han mort a l’anonimat? Quantes persones que han malmès la humanitat són recordades per sempre?
Ara la meva mirada s’atura en els ordinadors antics que s’amunteguen en un racó; els compto, n’hi ha exactament 7, m’agafa un calfred! El 7, el número màgic per a moltes civilitzacions antigues, el número de la sort. Set dies té la setmana; set pecats capitals ens tempten; set notes musicals; set vides té un gat. Torno als ordinadors i a la informació que amaguen; qui la recuperarà? Faig una mirada panoràmica a l’habitació i penso: que fàcil és obrir un llibre i llegir-lo, que fàcil és observar un papir i extreure’n el missatge, que complicat és buidar el contingut d’un ordinador! D’aquí 4000 anys quina informació clau es recuperarà? Com es farà?
Centro la vista en els papirs que vaig portar d’Egipte, l’any que em va tocar la loteria; sort! Un número comprat per casualitat em va brindar l’oportunitat de fer-ho. Recordant l’apassionant viatge he connectat amb el papir del Rhind, un papir de 33cm d’ample per 5m de llarg i escrit per les dues cares; de nou l’atzar va fer possible aquesta meravellosa troballa, fantàstic! Gràcies al papir del Rhind hem pogut conèixer alguns aspectes matemàtics que treballaven els antics egipcis, és el papir més important dels que es coneixen sobre matemàtiques egípcies. Ostres! Penso que el papir del Rhind no s’hagués pogut interpretar si abans no s’hagués trobat la pedra de Rosetta; de nou la casualitat. Quina sort que en Henry Rhind, un reconegut egiptòleg escocès, comprés el papir a un venedor d’antiguitats il·legal de Luxor al 1858. I si el papir l’hagués comprat una persona sense escrúpols per decorar la seva mansió? I si més tard, cansat de veure’l l’hagués llençat a la brossa? Quants altres tresors no han sortit ni sortiran mai a la llum? Sort, casualitat! Al papir del Rhind hi ha 87 problemes i la seva resolució. Uf! El número de problemes acaba en 7! Les qüestions són sobre aritmètica bàsica, fraccions, etc. Va ser escrit per l’escriba Ahmes cap a l’any 1650 aC a partir d’altres documents anteriors. També conté un joc divertit: hi ha 7 cases, cada casa té 7 gats, cada gat s’ha menjat 7 ratolins, cadascun dels ratolins s’havia menjat 7 espigues i cada espiga hagués donat 7 mesures de blat. Al papir hi ha la suma entre cases, gats, ratolins, espigues i mesures de blat. Diuen que és l’únic problema conegut dels egipcis sobre progressions geomètriques i també l’únic de matemàtiques recreatives. Se’m dibuixa un somriure, les matemàtiques també són un joc des de fa milers d’anys! D’altres qüestions del papir em vénen al cap: no hi ha generalitzacions, només resolucions de casos particulars: com repartir 9 pans entre 10 homes, com repartir el menjar del bestiar, com calcular l’àrea d’un cercle (donaven una aproximació molt bona del número pi: 3.1605), com calcular àrees de triangles diversos...
Un estrèpit fort i un cop sec em treuen de l’atordiment, uns quants llibres han caigut de la prestatgeria, exactament 7. Els col·loco de nou al seu lloc i mentre ho faig inconscientment compto els papirs que hi ha penjats a la mateixa paret, 7. M’agafa tremolor. Ja en tinc prou per avui. Surto de l’habitació, vaig al dormitori, he deixat el mòbil carregant: 7 trucades perdudes, 7 converses de whatsApp, estic somniant? Miro les trucades i els whatsApps, somric, hi ha una proposta d’en Martí, l’home que em fa somniar. Vols venir amb mi a Londres pel pont de la Constitució? Somric de nou, la pedra de Rosetta i el papir del Rhind m’esperen al Britànic. Avui és el meu dia, la sort m’acompanya!