LES BÈSTIES DE DISSENY

- Així és la història, estimats oients:
Els “transgènics” eren una realitat, havien pres el món a la força moltes dècades abans i s’hi havien instal·lat fent fora a l’economia “natural”, com una espècie invasora que eliminava les autòctones. Des de llavors la producció natural i la transgènica havien estat en conflicte. Els partidaris de la natura, radicals, seguien defensant-la amb arguments de més de cent anys d’antiguitat, religió, moralisme i mentides sobre inseguretat. Eren reaccionaris que s’havien organitzat en associacions, intentant fer caure la industria dels organismes modificats genèticament (OMG) per vies legals, socials o violentes. Eren uns pobres desgraciats incapaços de negar l’evidència d’un món que havia deixat enrere les carències de la natura.
Els OMG havien trobat un altre mercat fora del clàssic agroalimentari, el de les mascotes. La creació d’animals transgènics havia tingut origen en els intents de fer animals de companyia hipoal·lergènics i sans, però més enllà d’aquests intents poc significatius, va néixer per fi la indústria dels animals de disseny.
Els animals de disseny es van crear primer com un conjunt de races i subespècies d’éssers vius ja existents, la majoria eren, simplement, animals amb formes estranyes generats amb uns criteris basats en la moda, els gustos i el mercat. No cal dir que igual que amb els transgènics agroalimentaris, els animals de disseny van tenir un fort rebuig en la societat abans de ser àmpliament acceptats i desitjats per tothom. Els gossos artístics van arribar a assolir preus extraordinaris i alguns dels seus dissenyadors van guanyar gran fama.
Però la ciència dels animals de disseny no es va aturar aquí, va haver diferents etapes on aparegueren, per exemple, els animals amb aspectes d’altres espècies (gossos-com-gats i ratolins amb aspecte de cavall), les quimeres amb parts de diferents animals i l’antropomorfització de mascotes (els anomenats “gossos amb cara humana”), que van tenir la seva aparició i desaparició, amb sort segons alguns.
Però l’arribada dels gens artificials i dels avenços en la investigació del desenvolupament embrionari dels animals feren aparèixer el que serien realment els animals de disseny, essers vius sense predecessors, creats de zero a partir del disseny de cromosomes i xarxes gèniques. L’home s’havia convertit en Deu i ara creava les espècies.
Es crearen empreses per tot el món que produïen animals i els venien a un públic àvid de carn retorçada i de xarxes gèniques complexes, que s’enorgullia de lluir-los pel carrer. Algunes societats ecològiques varen demanar la recreació d’espècies extingides, o en perill d’extinció, apareixent alguns “dinosaures” al més pur estil “Jurasic Park”, i els dodos i els llops marsupials, els quals no provenien, ni molt menys, d’aus o mamífers.
Però va arribar la crisi de la globalització i les empreses de generació d’animals de disseny es veieren finalment sumides en una guerra de competències i fusions massives que van donar lloc a les dues grans corporacions actuals, que mantenen el monopoli de gairebé tota la tecnologia de creació d’animals convertint-la en un procés de producció massiva. Una d’aquestes corporacions és SerSer, que empra una tecnologia modular de creació d’essers vius, un conjunt de “pacs genètics” combinables per a generar les estructures desitjades, que poden ser fàcilment compatibilitzables i modificables per a cada situació. Aquesta tecnologia va ser anomenada, per algun estudiant aficionat als videojocs, com “tecnologia spore”, nom que la companyia va adoptar.
L’altre corporació és la Massive Bioediting, que empra un punt de vista més complex i difícil de realitzar però potser més avançat respecte a SerSer. Basa les seves creacions en l’anomenada “tecnologia Life-editing”, segons la qual crea de zero cada un dels seus productes combinant tot un conjunt de gens de desenvolupament que manipula segons el producte a obtenir. Actua, per lo tant, generant embrions que passen per etapes de desenvolupament coherents, emprant primer gens d’efecte matern, després gens GAP, Pair-rule, Segment-polarity i fins i tot Hox. La tecnologia Life-editing permet a l’empresa crear essers vius amb capacitat de reproducció, fet que SerSer i la seva tecnologia spore no ha aconseguit i que alça a Massive Bioediting per davant de la seva opositora.
La industria dels animals de disseny ha creat veritables aberracions, abominacions de carn i potes que la societat ha acollit gustosament, plena de ganes de viure amb essers fets a base de tubs d’assaig i micropipetes. La humanitat desitja tenir una mascota bavejant i estúpida en una societat on els animals són complements, simples objectes que embelleixen els seus cubicles, les magres habitacions on viuen. L’home mira morbosament com la seva bèstia innombrable mor lentament a la seva gàbia o, en el cas de les poques creacions exitoses de Massive Bioediting, pon o pareix un nou engendre, una nova aberració de la natura artificial de l’home.
I així progressa la societat, la vida, la ciència i l’esser humà com a individu.