Discontinuació

De totes les tasques que feia l’A.I., la que menys li agradava era la discontinuació d’ítems. Era més avorrida que fer bolcats al núvol, que fer likes a les xarxes dels usuaris premium o fer hype als reviews dels qui havien pagat el pack bestseller.
Molts es pensaven que aquella feina era una mena de privilegi. Creien que un administrador tenia accés gratuït al repositori immens de la Companyia. Però la realitat era que, si volia adquirir algun ítem, l’A.I. l’havia de carregar al seu crèdit, com qualsevol usuari. És cert que, de tant en tant, tenia un petit codi-regal en alguns ítems, però això depenia del seu IMP, l’Índex Mensual de Productivitat que el sistema mesurava en temps real.
L’A.I. va escriure el títol al buscador del repositori i 0,09 segons més tard va obtenir un llistat amb 245 resultats. Revisar-los, però, seria entretingut, perquè el títol estava tant en lletres (Mil nou-cents vuitanta-quatre), com en números (1984), i el comptador de llengües marcava 98. «Tants n’hi ha, al web, d’idiomes?», va pensar. Fins i tot hi apareixien edicions en l’obsolet suport paper, les quals, tot i constar-hi com a «No disponible en aquest moment», seguirien al repositori fins que fossin discontinuades definitivament.
Quan l’A.I. es va haver assegurat que havia seleccionat tots els ítems d’aquell títol, va clicar a «Discontinuar» i, després, a «Afegir comentari». En el menú desplegable va seleccionar el TED, el Tiquet Estàndard de Discontinuació que veurien els usuaris que haguessin adquirit l’ítem si el buscaven als seus dispositius –cosa que pocs feien després de l’adquisició–: «Ítem discontinuat a causa d’una disconformitat de permisos i/o drets». Tot seguit va seleccionar el TEP, el Tiquet Error+Promoció per als subscriptors unlimited que hi accedissin online: «Ens sap greu. La teva cerca no ha donat resultats. Potser volies dir:...». A continuació hi va inserir el giny que suggeriria a l’usuari un seguit d’ítems relacionats amb les seves cerques recents.
«Quins seran, en aquest cas?», es va preguntar l’A.I., i va fer una simulació que 0,11 segons després va donar com a resultat: «Anuari esportiu de 1984», «Mil nou-centes vuitanta-quatre maneres de cuinar el soylent green» i l’ítem que ocupava la posició 1984 del top-best-seller, a saber, «Llepades i fuetades. Una guia per a dones madures».
Va consultar el checklist de la tasca. Ja només li quedava revisar que aquell ítem no hagués estat publicat amb cap altre títol. «Hi ha molt aprofitat que comercialitza ítems com si fos el propietari dels permisos i/o drets», es va dir l’A.I. Com indicava el procediment associat a la tasca, no va fer servir l’inici del text a discontinuar –que els no-propietaris de permisos i/o drets solien canviar per dissimular el pirateig–. «Com si els administradors fóssim beneits!» es va dir l’A.I., i va fer copypaste a la pantalla de revisió d’un fragment aleatori: «En el fons del cor prefereixes ser fidel a la vellaparla amb totes les seves vaguetats i inútils significats confusos. Sabies que la novaparla és l’única llengua del món amb un vocabulari que disminueix cada any que passa?»
El comptador d’alertes va marcar 198, gairebé dos-cents ítems que contenien aquell fragment. «Sí que té èxit, aquesta rampoina», va pensar l’A.I. i a continuació els va seleccionar tots, va clicar «Discontinuar» i va activar el TED corresponent.
Va clicar l’últim checkbox del checklist i la tasca va quedar completada. Mentre passava al següent punt del formulari de treball es va preguntar per què el propietari dels permisos i/o drets d’un ítem amb tanta difusió n’hauria decidit la discontinuació. «Preocupar-se de coses extra-laborals només abaixa l’IMP», es va dir, però igualment va clicar l’enllaç «Propietari» de l’ítem que acabava de discontinuar.
Se li va obrir una pantalla que deia: «Ministeri de la Veritat», amb el NIF i l’URL del govern central. No hi va trobar cap relació. «Potser l’ítem contenia conceptes i/o expressions ofensius i/o ofensives per a alguna minoria», es va dir, i va tornar al formulari deixant de banda aquells pensaments improductius.
La següent tasca de l’A.I. era: «Discontinuació de l’ítem Farenheit 451», d’un tal Bradbury, Ray.