Accident en recerca

Al laboratori de recerca biològica, en cap de setmana, el silenci és absolut.
En aquest moment, aparentment, l’únic habitant és l’Eloi.

Dintre d’una estufa d’incubació, i en una de les plaques de cultiu, creixen dues colònies: hi a una sembra en un costat i un altra a l’extrem oposat. Una cèl•lula, en un racó de la placa, capta del medi ambient una amenaça greu per la seva supervivència. Un adenovirus modificat genèticament i el seu objectiu és entrar al ADN tumoral i trencar-lo per a ser desactivat. És el treball de recerca de l’Eloi.
Des del comandament del nucli, l’ ADN, s’emet una ordre anomenada “G0” i que causa l’entrada de tota la cèl•lula en fase d’hibernació.
S’emeten senyals a l’exterior que es van repetint i repetint periòdicament. La resta de cèl•lules que l’envolten reben la informació de “G0” i totes queden en repòs.

Sona el mòbil de l’Eloi que l’agafa d’esme.
Sols s’escolta amb ressò, la seva veu:
- Hola Ramón, encara sóc aquí amb la merda aquesta del portàtil.
- A informàtica m’han dit que arriben senyals a l’escriptori d’algun lloc proper, però que ningú sap interpretar. Si surto del recinte del laboratori, s’aturen els senyals.
- Ja ho he fet. He anat traient d’un a un tot allò que pugui estar connectat al corrent i fins i tot he aturat el wifi. Sols queda el meu mòbil i l’estufa d’incubació. He provat de deixar el telèfon fora i no té res a veure.
- Sí, ara estic portant cada cultiu a la incubadora de l’habitació del costat sols en queden deu plaques.
- Cada 3 segons i catorze dècimes, capta com un missatge que està vuit. Ja en tinc uns tres milions.

Torna el silenci. Probablement l’Eloi escolta l’explicació d’en Ramón.

Dins les cèl•lules en hibernació i novament per ordre del seu nucli, s’organitza una inspecció, per tal de procedir a fer la reparació de tots els fragments d’ ADN. Així, quan es detecten ruptures, s’incorporen pedaços nous. El procés és llarg i laboriós i el resultat és una modificació significativa de l’original.
Tot un èxit, perquè amb les reparacions fetes, l’amenaça inicial ja no afecta gens, a la nova cèl•lula. Surt d’hibernació i comença una activitat febril, enviant uns senyals diferents.
De sobte, una cèl•lula es parteix i en resulten dos i de dos quatre. El cultiu està creixent a una gran velocitat. Quasi tota la placa està plena i ha canviat de color.

Se sent una alarma acústica de l’ordinador.
- Ep, Ramón, et deixo perquè ara han començat a entrar duplicats. ¡Apa noi!, i ara quadruplicats i els missatges són diferents. Ja parlarem. Adéu.

A l’interior de la nova cèl•lula, al mig del seu citoplasma, apareixen dues petites molècules idèntiques i amb aparença inofensiva . Simultàniament, al costat es formen dues molt més grans,amb estructura molt tòxica, però inactives.
En una mil•lèsima de segon s’ajunten les quatre per constituir una autèntica bomba i les escup a l’exterior. Totes a la vegada fan el mateix. En un segon, de cada una, en surten més de vint mil molècules. Un líquid viscós s’escampa per la placa.
Les cèl•lules del cultiu que estan a l’altre extrem de la placa, tenen com missió frenar qualsevol possible excés de creixement del primer cultiu.
El líquid viscós les destrueix. Ara, sense cap mena de fre, la velocitat de creixement és terrorífica.

L’Eloi, està segut davant l’ordinador, mirant fix la pantalla. Acaben d’entrar de cop dos mil en xifrats, una mica més pesants. Sent un soroll. Al cap d’un moment es sent com trencar de vidres. S’aixeca i va directe a l’estufa i obre la porta. Una placa ha fet saltar la tapa i dintre hi a una massa gelatinosa de color marró, creixent com una magdalena al forn. Cauen uns vidres de la placa. De manera reflexa, tanca la portà de cop. Agafa el telèfon i truca:

- Hola Ramón, torno a ser jo.
- No, no s’ha cremat res, encara, però quelcom greu i molt estrany està succeint en un cultiu.
- Necessito que vinguis de seguida. Per favor. ¡ Estic acollonit !

Nota picor a la mà. S’ho mira i veu un vidret clavat a sota del dit gros i just a la bora, una piga que no recordava que tingues abans . Va anar a buscar el registre dels cultius.
La tapa de vidre on estava el número d’identificació està feta miques. Descartant les altres nou plaques de la llista, la troba dins la secció de tumors: “melanoma molt agressiu”.
La piga de la mà ja es grossa com una taronja i ocupa tot el dit. ¡ Té molt dolor !

Al laboratori de recerca biològica, en cap de setmana, el silenci és absolut.
En aquest moment, aparentment, l’únic habitant és l’Eloi.

Dintre d’una estufa d’incubació, i en una de les plaques de cultiu, creixen dues colònies: hi a una sembra en un costat i un altra a l’extrem oposat. Una cèl•lula, en un racó de la placa, capta del medi ambient una amenaça greu per la seva supervivència. Un adenovirus modificat genèticament i el seu objectiu és entrar al ADN tumoral i trencar-lo per a ser desactivat. És el treball de recerca de l’Eloi.
Des del comandament del nucli, l’ ADN, s’emet una ordre anomenada “G0” i que causa l’entrada de tota la cèl•lula en fase d’hibernació.
S’emeten senyals a l’exterior que es van repetint i repetint periòdicament. La resta de cèl•lules que l’envolten reben la informació de “G0” i totes queden en repòs.

Sona el mòbil de l’Eloi que l’agafa d’esme.
Sols s’escolta amb ressò, la seva veu:
- Hola Ramón, encara sóc aquí amb la merda aquesta del portàtil.
- A informàtica m’han dit que arriben senyals a l’escriptori d’algun lloc proper, però que ningú sap interpretar. Si surto del recinte del laboratori, s’aturen els senyals.
- Ja ho he fet. He anat traient d’un a un tot allò que pugui estar connectat al corrent i fins i tot he aturat el wifi. Sols queda el meu mòbil i l’estufa d’incubació. He provat de deixar el telèfon fora i no té res a veure.
- Sí, ara estic portant cada cultiu a la incubadora de l’habitació del costat sols en queden deu plaques.
- Cada 3 segons i catorze dècimes, capta com un missatge que està vuit. Ja en tinc uns tres milions.

Torna el silenci. Probablement l’Eloi escolta l’explicació d’en Ramón.

Dins les cèl•lules en hibernació i novament per ordre del seu nucli, s’organitza una inspecció, per tal de procedir a fer la reparació de tots els fragments d’ ADN. Així, quan es detecten ruptures, s’incorporen pedaços nous. El procés és llarg i laboriós i el resultat és una modificació significativa de l’original.
Tot un èxit, perquè amb les reparacions fetes, l’amenaça inicial ja no afecta gens, a la nova cèl•lula. Surt d’hibernació i comença una activitat febril, enviant uns senyals diferents.
De sobte, una cèl•lula es parteix i en resulten dos i de dos quatre. El cultiu està creixent a una gran velocitat. Quasi tota la placa està plena i ha canviat de color.

Se sent una alarma acústica de l’ordinador.
- Ep, Ramón, et deixo perquè ara han començat a entrar duplicats. ¡Apa noi!, i ara quadruplicats i els missatges són diferents. Ja parlarem. Adéu.

A l’interior de la nova cèl•lula, al mig del seu citoplasma, apareixen dues petites molècules idèntiques i amb aparença inofensiva . Simultàniament, al costat es formen dues molt més grans,amb estructura molt tòxica, però inactives.
En una mil•lèsima de segon s’ajunten les quatre per constituir una autèntica bomba i les escup a l’exterior. Totes a la vegada fan el mateix. En un segon, de cada una, en surten més de vint mil molècules. Un líquid viscós s’escampa per la placa.
Les cèl•lules del cultiu que estan a l’altre extrem de la placa, tenen com missió frenar qualsevol possible excés de creixement del primer cultiu.
El líquid viscós les destrueix. Ara, sense cap mena de fre, la velocitat de creixement és terrorífica.

L’Eloi, està segut davant l’ordinador, mirant fix la pantalla. Acaben d’entrar de cop dos mil en xifrats, una mica més pesants. Sent un soroll. Al cap d’un moment es sent com trencar de vidres. S’aixeca i va directe a l’estufa i obre la porta. Una placa ha fet saltar la tapa i dintre hi a una massa gelatinosa de color marró, creixent com una magdalena al forn. Cauen uns vidres de la placa. De manera reflexa, tanca la portà de cop. Agafa el telèfon i truca:

- Hola Ramón, torno a ser jo.
- No, no s’ha cremat res, encara, però quelcom greu i molt estrany està succeint en un cultiu.
- Necessito que vinguis de seguida. Per favor. ¡ Estic acollonit !

Nota picor a la mà. S’ho mira i veu un vidret clavat a sota del dit gros i just a la bora, una piga que no recordava que tingues abans . Va anar a buscar el registre dels cultius.
La tapa de vidre on estava el número d’identificació està feta miques. Descartant les altres nou plaques de la llista, la troba dins la secció de tumors: “melanoma molt agressiu”.
La piga de la mà ja es grossa com una taronja i ocupa tot el dit. ¡ Té molt dolor !