La fe en miniatura

Vaig coincidir amb Sant Pere a l'ascensor de l'Hospital Josep Trueta de Girona. Suposo que és normal trobar Sants extraviats als hospitals. La frontera entre el Cel i la Terra no pot estar enlloc més. Fixeu-vos, si no, en el tràfic i en el mestissatge, en el blanc, en l'olor, i en el que té de sospitós tot el que s'hi fa.

Jo pujava a la vuitena planta per visitar la meva àvia, que des del dia de Sant Esteve està ingressada per una infecció greu a la sang. Sant Pere havia pitjat el botó del setè pis, no sé si per costum o perquè hi anava a fer alguna cosa. Era un home alt i ossut, portava una bata blanca i, sota el braç, un bloc de fulles rosa que tenia tota la pinta de ser un test psicotècnic. La clau del Cel era diminuta i li penjava del coll.

—Veig que han canviat el pany —vaig observar, per dir alguna cosa—, la clau que li entregaven al fresc de Perugino era molt més grossa.

—Era una clau simbòlica —va aclarir Sant Pere—. Aquesta també ho és, però ara les fem més ergonòmiques. En realitat, funcionem per reconeixement dactilar des del principi.

—Ja.

Va seguir reflexionant absurdament sobre la conveniència dels símbols i la miniaturització de la fe. La gent creu en els medicaments pel que tenen de minúsculs, el més natural seria que tinguessin la mida d'un entrepà, etcètera. Vaig interrompre'l per preguntar-li d'una vegada per la meva àvia.

—A la Maria encara no li toca —va informar-me amb el to de qui ha negat a Crist fins a tres vegades en una nit i segueix treballant per ell.

És clar que no li toca. La Maria en té per anys, amb això no s'hi ficciona. L'ascensor va arribar a la setena planta de seguida i Sant Pere va baixar.

—Puc considerar-ho una aparició? —vaig preguntar-li, a favor del relat.

—Estrictament, ha estat vostè qui se m'ha aparegut.

I això va ser tot. Vaig arribar alleugerit a l'habitació de la meva àvia i, per alguna raó, li vaig poder dir que l'estimava: t'estimo, iaia. La veritat és que es trobava molt millor, en part gràcies a uns antibiòtics que, segons ella, eren tan petits que no podien servir per a res.