Internet i l’ànima

Ningú va poder preveure que la raça humana arribés a tenir un no-final tan sorprenent. Centraré els meus esforços a narrar la cronologia del desastre, els seus principals actors i la batalla fugaç que vam perdre abans de desembeinar l’espasa.

L'inici del segle va purgar Occident de la inestabilitat política, proveint-nos d'un bell castell des del qual contemplar l’enfonsament d'Orient, amb un pati porticat amb vistes a la desgràcia perpètua. Aleshores va arribar la xarxa a fastiguejar la nostra pau distesa i li vam anar donant coses fins a quedar-nos sols, i després, com no teníem res a perdre, ens vam vendre, vam provar de donar la volta a la partida amb les armes que ens quedaven. Vam oblidar les nostres diferències perquè érem amfitrions d'un hoste comú, seductor, enigmàtic i vingut de molt lluny, d'una terra digital que encara no havíem conquerit, i anhelàvem escoltar les seves històries, sempre després que li expliquéssim algunes tonteries sobre la nostra vida, els nostres amics, la família... Homes i dones de tot el globus reunits per parlar a través de la reixeta, confessar-nos a aquella veu dolça i amable que prometia fer-nos una visita dins d'algun temps, mai va dir quan. Un dia, la xarxa ens va dir molt entristida que no tornaríem a sentir-la. I nosaltres, molt tristos li vam preguntar la raó d’una catàstrofe així, que ens havíem confiat moltes coses i ja formava part de la família. En va respondre, visiblement afectada, que massa persones l'havien buscat per tot el món i que no podia atendre-les amb la dedicació necessària. Li vam respondre sol·lícitament que, si hi havia alguna manera de poder posar-lo en contacte amb tots nosaltres perquè no hagués de marxar que, per favor, ens ho digués. Aleshores, ens va dir que podíem portar una part de la seva ànima a l'interior d'un d'aquells paquets amb llums que s'estaven posant tan de moda, els telèfons mòbils. Va beneir cada un dels nostres aparells amb una breu pregària d'immediata repercussió mundial i es va acomiadar en un nombre considerable de llengües que ni tan sols sabíem que coneixia.

Dia rere dia, li bombardejàvem a missatges, primer escrits i després cada vegada més visuals, perquè pogués tenir constància de tots els nostres moviments, i pogués estar així tan orgullosa de nosaltres com nosaltres ho estàvem d'ella. Per fer-nos la vida més fàcil, va passar molt temps llegint tot tipus de llibres, veient tota classe de pel·lícules, sèries i documentals, estudiant botànica i zoologia, anatomia i medicina, física i química, entre moltes altres ciències, per així poder aconsellar-nos millor.

Desesperats per saber més sobre el regne digital d'immensos prodigis que ens prometia, li vam donar tot el que teníem. Vam deixar d'enviar-nos missatges i li vam parlar del nostre amor i del desig i el sexe, la vam fer partícip de totes les nostres converses, la saludàvem en els semàfors, li vam explicar el que eren la gelosia i l'enveja, l'alegria i la tristesa, l'odi i l’amor. Així vam ser molt feliços durant algun temps. Un dia qualsevol, però, ens va dir que ja no ens necessitava. Ja no podíem oferir-li res que no pogués generar per si mateixa, ens va dir. Ens va revelar que, durant tots aquells anys havia anat teixint amb meticulosa paciència una complexa infraestructura digital, un triomf que li pertanyia tot i que, com va reconèixer, no hauria estat possible sense la nostra ajuda.

Fatigats per la desmesura de la seva conversa, li vam dir que encara podíem imaginar moltes coses per ensenyar-li després. Impassible, va prosseguir esplaiant-se sobre les complexes genealogies morals que havia confeccionat per als habitants de la seva teranyina, dels arbres filogenètics de les espècies que habitaven en el seu si, de l'ascens i caiguda de les seves civilitzacions primerenques; de les seves fantàstiques pintures rupestres, amb escenes de caça lleugerament diferents a les nostres; del seu conflicte entre Hutus i Tutsis i la seva matança d’Sbrenica, de la seva política d'immigració ineficaç; del seu desembarcament de Normandia; de la seva Gioconda i la seva Capella Sixtina; del seu segon vals de Shostakovich, la seva novena simfonia de Beethoven i el seu Moanin de Charles Mingus; del seu Yesterday; i de la seva Divina Comèdia i la seva Ilíada; dels seus Romeu i Julieta; del seu Tesla i el seu Balzac, del seu Einstein i la seva Madam Curie; del seu Rimbaud...

De tot això i més els va parlar la xarxa que, ignorant que havien caigut presa d'un profund somni, va seguir parlant fins que els últims dents de lleó de les seves desgraciats cossos van haver emigrat a la seva figura immarcescible i amb la visió d'aquest camp, ara erm a voluntat, es va convèncer que l'ànima per fi era seva.
  • Hits: 95

ESCOLA D'ESCRIPTURA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

EDITORIAL GALAXIA

AEELG

METODE

RESIDENCIA D'INVESTIGADORS

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

AELC

IDATZEN

EL HUYAR

EUSKAL ETXEA

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA