Contrarellotge

Contrarellotge. Memòries d'un pió.
Reunits amb un cafè entre les mans, els físics del CERN decideixen obrir la carta que d'una manera misteriosa algú ha aconseguit lliscar entre els intricats passadissos del laboratori i dipositar a la seva taula.
Massa intrigats com per obvier la missiva, massa espantats per fer pública la seva arribada sense una anàlisi detallada del seu contingut.
Serà una broma de algunno dels becaris?
En qualsevol cas decideixen obrir-la en la més estricta confidencialitat. Tots els científics presents han signat el document amb algun comentari jocós però la veritat és que estan realemnte emocionats davant el misteri que podrà descobrir-se a l'obrir el sobre. El silenci es pot tallar.
Comença la lectura.
“Contrarellotge. Memòries d'un pió.
La meva vida és massa curta i massa atrafegada. Des que vaig néixer he hagut de córrer molt ràpid, cada vegada més ràpid donant voltes al voltant de uncircuito anomenat accelerador.
Com tots, jo vaig néixer per morir però hi ha molta gent que em vol conèixer; en realitat no sé quin és el motiu pel qual els va resultar tan interessant però és molt agradable saber que ets important per algú.
Molta gent em observa amb uns aparells electrònics molt complicats i comenten entre ells moltes coses sobre la meva. Jo penso que massa tenint en compte que sóc molt petit i viu bastant poc.
Algú m'empeny constantment, més aviat alguna cosa m'empeny constantment i em fa córrer molt de pressa sense finalitats que jo sàpiga. Això és el pitjor de la meva vida, és molt monòtona, tot el temps tornant al mateix punt i amb la mort trepitjant els talons.
Tot d'una noto que deixen d'empènyer; per una banda és meravellós no haver de córrer i poder descansar una mica però no tinc temps de pensar-ho molt perquè començo a notar que la vida se m'escapa ... és la fi.”
Els científics del CERN commoguts davant el sublim del secret descobert es posen drets i aplaudeixen llargament en honor del pion.
Ha viscut més dels que nngún altre pió ha pogut mai imaginar però tot i així ... la vida és massa curta>; suficient perquè la humanitat hagi fet un pas molt llarg gràcies a la seva carrera. Ha aconseguit donar voltes tan ràpid que fins al propi Einstein es sorprendria i ha pogut prolongar la seva vida més que cap altre pió però tot té un final i el seu havia arribat.
Descansi en pau. Gràcies pion.
  • Hits: 169

ESCOLA D'ESCRIPTURA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

EDITORIAL GALAXIA

AEELG

METODE

RESIDENCIA D'INVESTIGADORS

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

AELC

IDATZEN

EL HUYAR

EUSKAL ETXEA

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA