El que costen els fills

Hui és el desé aniversari de la primera càpsula gestacionària, i la notícia digital celebra que milions de xiquets i xiquetes hagen nascut d’ençà mitjançant este mètode. La pantalla del telèfon em retorna alguns dels avenços que ha suposat este invent per substituir la gestació dintre el cos de les dones.
La dona és vacunada amb una solució que congela les funcions de l’eix hipotàlem-hipòfisis-ovaris i anul·la la possibilitat de quedar embarassada sense afectar la resta de cicles hormonals. Sols quan decideix tindre descendència -si és que així ho vol-, inicia un tractament per revertir els efectes de la vacuna a fi d’extraure els òvuls, que conjuntament amb els espermatozous són necessaris per a la càpsula gestacional. Durant nou mesos el dispositiu regularà a la perfecció les condicions ideals per al desenvolupament de l’embrió i creixement del fetus. Ecografies en forma d’hologrames enviades als dispositius mòbils permeten als futurs pares i mares conéixer en tot moment l’estat del seu projecte. Eficiència, control i seguretat totals.
Amb la popularització d’esta tècnica, moltes dones ja no han de menstruar. No ho necessiten. Han pogut acabar amb els sacrificis constants del seu cos per la pervivència de l’espècie. No es produeixen embarassos no desitjats ni discriminacions laborals per l’elecció de convertir-se en mare. El text conclou defenent l’empoderament a les eleccions femenines que la càpsula gestacionària ha aconseguit i es vanaglòria imaginant un futur ple de nous avenços per a elles.

Guarde el mòbil i passe les parades que em queden fins al meu destí reflexionant sobre la notícia que he llegit. Si bé és cert que la càpsula fou una revolució absoluta en el nostre mode de vida, també és cert que la tecnologia té un preu que no tot el món pot assumir encara deu anys després. El govern del país inverteix molts recursos per tal de fer que el dret a la descendència es convertisca en una part del dret essencial a la salut, i poder així incloure el mètode de les càpsules al sistema de seguretat social. Però no sembla suficient.
El control de la demografia comença a ser un problema urgent a tractar. La racionalització de recursos naturals a què la Unió Europea ens ha obligat pesa i molts dirigents no saben fer-ne una bona gestió. L’oposició guanya partidaris a dojo per tal d’imposar la vacunació contra l’embaràs i utilitzar les càpsules com a únic mètode per arribar al món. Creuen que sobra gent.

Sóc comare i últimament tinc més feina de la que m’agradaria. Moltes dones han buscat quedar encintes abans que la política decidisca per elles què fer de les seues vides. Moltes no podrien ser mares si el veto al mètode natural entrara en vigor.
Tanmateix, de qui sempre seguisc sorprenent-me és de les qui ho fan per voluntat explícita, lluny de les raons econòmiques. Són dones que elegeixen passar pels desgavells emocionals i els dolors físics que impliquen el fer espai al teu cos per a un altre cos. Elles renuncien a la seua vida, a les seues rutines, durant quaranta llargues setmanes, amb tots els seus dies i les seues nits. Algunes estan soles, cosa que ha de fer-ho més dur. Altres tenen algú acompanyant-les: una parella, un familiar, una amistat. N’he vist moltes que van començar amb algú i han acabat soles, davant la frustració i incomprensió dels qui no entenen per què no es dobleguen a les facilitats que la tecnologia ens ofereix.

Hui assistisc al part d’una d’elles. Mai puc evitar estar un poc nerviosa. Encara que ho hem fet durant milers d’anys sempre hi ha risc que alguna cosa vaja malament. Som imperfectament humans i no ho podem tenir tot sota control.
Al final el nounat plora, la mare plora i tot és ple de sang. Faig les cures al perineu de la mare, pensant les seqüeles que li quedaran de per vida, i a la fi gose preguntar-li:

-El títol de mare no me’l dona només el meu òvul. He patit i m’he sacrificat per este nadó. He donat part de la meua vida per a crear una nova vida. I ara també és un poc la meua vida. Jo també he tornat a nàixer hui. -fa una pausa, somriu– Este lligam i el que ara sent estarà sempre amb mi. La càpsula no m’oferirà mai la humanitat d’este moment.

M’acomiade i una frase em retruny al cap: temps al temps, la tecnologia no coneix final.
  • Hits: 205

ESCOLA D'ESCRIPTURA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

EDITORIAL GALAXIA

AEELG

METODE

RESIDENCIA D'INVESTIGADORS

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

AELC

IDATZEN

EL HUYAR

EUSKAL ETXEA

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA