Tornar a començar

Al capvespre d'un dilluns calorós de primavera, l'última nau interestel•lar creua l'atmosfera terrestre rumb a Teegarden b, un exoplaneta suposadament habitable, situat a 12,5 anys llum de la Terra. El conjunt de la humanitat, reduïda dràsticament a uns pocs milers de persones, ha decidit traslladar-s'hi. Amb ells s'enduen els últims exemplars de diferents espècies d'animals, així com diverses llavors de plantes. Deixen enrere un planeta trist, contaminat, amb recursos naturals cada vegada més escassos i temperatures cada volta més extremes. A aquestes difícils condicions, s'hi ha sumat una pandèmia mundial que ha sacsejat humans i animals i els ha portat a prendre la dura decisió d'abandonar la Terra.
Com la resta de viatgers, la microbiòloga no ha apartat els ulls de les finestretes ni un segon, absorta per la imatge de les viles i les ciutats desertes, fent-se més i més petites. Creuen veure la fi del món, però ella sap que res no acaba mentre quedi un bri de vida en algun racó, per petita que sigui, tan petita com els bacils i els cocs que segueixen multiplicant-se en aigües i sòls de tot tipus, aliens a les misèries dels humans. Probablement seguiran fent-ho, capaços com són d'adaptar-se a les condicions més extremes. A diferència dels animals i les plantes, els microorganismes no són benvinguts en aquestes arques de Noè que creuen l'espai exterior. Ja fa anys que els ministeris de defensa dels diferents estats tenen el control de tots els laboratoris microbiològics. Virus i bacteris convertits en armes biològiques, en éssers temuts per la població, que ja gairebé no recorda els beneficis que aquestes formes de vida microscòpica ens aporten. Però la realitat no sempre és com la dicten els governs, i ella, junt amb altres científics, van crear petits laboratoris clandestins, on han seguit cultivant de manera tradicional soques de microorganismes beneficiosos per la humanitat.
Ahir va fer-hi una última visita. Els seus companys ja n'havien marxat i tot estava en silenci, els aparells aturats com cavallets de fira esperant l'arribada dels infants per posar-se en marxa. Sigil•losament, com si tingués por de despertar algun gegant adormit, va recórrer les diferents sales, amarant-se d'aquella aroma peculiar que amb els anys ha après a estimar, fruit de la barreja del medi de cultiu d'agar amb l'olor característica de diferents tipus de microorganismes. Alguns els podria reconèixer amb els ulls clucs, com ara Saccharomyces cerevisiae, el llevat que ha acompanyat la humanitat des de temps antics, i les colònies groguenques del qual desprenen una aroma que recorda la cervesa o el pa acabat de fer. Observà les plaques de Petri abandonades amb les darreres sembres i li vingué al cap l'anècdota del descobriment de la penicil•lina, quan Alexander Fleming trobà unes plaques contaminades per un fong que inhibia el creixement bacterià. Es tractava de Penicillium, un altre microorganisme que ha marcat la història.
Amb aquests pensaments i amb la convicció que sense els microorganismes difícilment podríem sobreviure, abans de marxar es va dirigir al congelador de soques. Avui el cor li anava a mil quan ha passat el control d'accés a la nau. El transport de material biològic està totalment prohibit. Per sort d'ella, els guàrdies de seguretat desconeixen la forma de conservació de microorganismes en crioboles, així que per res del món han sospitat que allò que contenien aquells tubs de plàstic refrigerats amb unes petites boles de colors eren soques de bacteris, fongs i llevats en estat latent, capaços de tornar a créixer en condicions òptimes.
Ara, mirant els seus companys de viatge, li fa gràcia pensar que no és la única que transporta microorganismes. La diferència és que els altres ho fan de manera natural i sense ser-ne conscients. Els observa i en lloc de persones veu una simbiosi entre un humà i els milions de bacteris que habiten el seu cos i que participen en processos vitals com la digestió. Així doncs, dins la nau hi viatgen Escherichia coli, Enterococcus, Lactobacillus, Staphylococcus, Streptococcus, Clostridium...
Malgrat el moment dramàtic que està vivint, se li escapa un somriure. Ella, a diferència de l'opinió general, no veu els microorganismes com una amenaça, sinó com una esperança. Mira la Terra, ara ja una esfera blavosa enmig de la foscor de l'espai, i pensa que marxar-ne ha estat la millor opció pel planeta. A partir d'ara, els microorganismes en tornaran a ser els amos, com ho eren fa uns 3.500 milions d'anys, quan tot va començar. Sense mans que els manipulin, la vida seguirà el seu camí i, qui sap si d'aquí a milions d'anys, naixerà una nova civilització que sabrà ser una més dins l'ecosistema en lloc de dedicar-se a destruir-lo.
Els microorganismes són l'esperança pel planeta que deixen enrere i pel nou que han d'habitar.
  • Hits: 19

ESCOLA D'ESCRIPTURA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

EDITORIAL GALAXIA

AEELG

METODE

RESIDENCIA D'INVESTIGADORS

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

AELC

IDATZEN

EL HUYAR

EUSKAL ETXEA

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA