L'informe

El trenc d’alba el va trobar encorbat sobre el luxós escriptori de caoba del seu despatx, un dels més amplis de tota la facultat. Era l’únic amb biblioteca pròpia, que incloïa una col·lecció de tractats sobre biologia i genètica, entre els quals hi havien les seves obres. Tenia un aspecte malgirbat, fruit de no haver descansat en els darrers dies. Les burilles s’amuntegaven formant una pila gegant que desbordava el cendrer. Damunt la taula hi havia un cúmul de fulls a mig ordenar. Estava revisant-los un per un, fent esmenes sobre el text escrit a màquina, i els anava amuntegant a un costat. La falta de son l’obligava sovint a traure’s les ulleres per a fregar-se els ulls, enrogits per la tensió acumulada. Acabada la revisió, va agafar els fulls en bloc i va colpejar-los contra la taula fins que van quedar perfectament alineats. Va treure una carpeta d’un dels calaixos i hi va introduir amb cura el manuscrit. La va tancar, va enrotllar el cordellet al botó de la solapa i, lentament, la va deixar sobre l’escriptori.

La carpeta que acabava de deixar era d’un color roig esmorteït. Al seu costat n’hi havia una altra, de color blau, però amb el mateix to apagat. En una estava el treball amb els seus últims descobriments, els més importants de la seva vida. Era un treball que no agradaria, que seria vist com a una cosa massa disruptiva i contrària als corrents de pensament. Era conscient que de ben segur suposaria el final de la seva carrera acadèmica, la qual cosa implicava també un risc enorme per a la seva família. Tanmateix, l’altre treball li garantiria el seu futur a la universitat. Havia inclòs moltes dades inexactes i conclusions en les quals no creia, però el rebrien amb els braços oberts i l’enaltirien. Després de rumiar-ho una llarga estona, va agafar les dues carpetes i les va introduir a la cartera. No tenia temps d’anar a casa per rentar-se i canviar-se de roba, l’esperaven al ministeri.

En arribar, un assistent jove pulcrament vestit, immaculat, va obrir la porta del cotxe i el va saludar respectuosament. No eren temps fàcils, va pensar el professor en veure els militars que envoltaven el ministeri. Diligent, l’assistent el va acompanyar fins a l’últim pis, on estava el despatx del ministre. El jove va trucar a la porta i va posar la mà sobre el pom, esperant la contestació des de l’interior. El professor es va fixar que portava uns guants blancs que li van semblar també immaculats, quasi tant com el jove. Va arribar una veu de l’interior i immediatament l’assistent va obrir la porta i el va deixar passar educadament.

El professor es va trobar una estança esplendorosa. Al seu costat, el despatx de la universitat era poc més que una simple oficina. Hi havia tot de quadres, catifes, mobles sumptuosos i exòtics objectes de col·leccionista. Al fons, darrere d’un enorme escriptori i flanquejat per dues banderes exageradament grans, l’esperava de peu el ministre. Quan el va veure, va eixir al seu encontre amb un somriure desproporcionat i li va donar la mà efusivament, convidant-lo a que s’assegués. Li va oferir beguda i cigarrets, però el professor va declinar l’oferiment. Tenia ganes que allò acabés prompte.

- He portat l’informe -va dir, anant directament al gra.

Baix l’atenta mirada del ministre, va introduir la mà a la cartera i va fregar lleument amb la punta dels dits el llom de les carpetes. Amb una mirada fugaç per assegurar-se, va agafar la primera carpeta i la va dipositar damunt l’escriptori.

- Ah, perfecte -va dir el ministre amb satisfacció-. L’estudiarem detingudament, ja sap que aquest informe sobre genètica és capital per als interessos del nostre país. Moltes gràcies, prompte tindrà notícies.

El professor es va aixecar i li va donar la mà al ministre, intentant dissimular el nerviosisme. Només volia eixir d’allí. Estava a punt d’obrir la porta per eixir del despatx quan el ministre el va cridar.

- Professor!

Es va girar i va veure que el ministre estava fullejant l’informe. Va aixecar el cap per mirar-lo, mostrant-li un somriure estrany.

- Si no és molèstia, li importaria deixar-me veure eixa cartera? M’agraden molt el color i els acabats.

Al professor se li va gelar la sang. Es va quedar clavat on estava, incapaç de reaccionar. Les cames li tremolaven i una suor freda començava a brollar-li del front.

- Schultz! -va cridar el ministre. Immediatament, el jove assistent va aparèixer per la porta-. El professor es quedarà un temps ací. Diguem… indeterminat.

- Sí, doctor Goebbels.

L’assistent li va llevar de les mans la carpeta i la va entregar al ministre. El va agafar del braç indicant-li amb un gest que l’acompanyés. El professor va mirar l’assistent, però aquesta vegada ja no li semblava un jove immaculat.
  • Hits: 58

ESCOLA D'ESCRIPTURA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

EDITORIAL GALAXIA

AEELG

METODE

RESIDENCIA D'INVESTIGADORS

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

AELC

IDATZEN

EL HUYAR

EUSKAL ETXEA

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA