Un scape room in vivo!

Estic contenta! Fa poc que he trobat feina, vaig acabar la tesi al setembre i per fi m'han acceptat a un laboratori. És de nova creació, el liderarà una investigadora ICREA, es tracta d'un tipus de beca que faciliten perquè els investigadors que han marxat a l'estranger tornin i puguin muntar grups de recerca propis. Tot just ara l'estan muntant, al Parc Científic de Barcelona, en una setmana ja podrem començar. Quines ganes!

El que no sabia, és el que passaria en els següents dies. Ni imaginar-m'ho podia!

Avui hem anat tots els qui treballarem a veure l'espai, m'encanta, és ampli, lluminós...com hi passarem moltes hores, és important trobar-s'hi bé! La Marta, una de les noves companyes amb qui m'he entès de seguida, fins ara treballava a un altre laboratori del Parc, així que ella ja es coneix el fart de passadissos i racons que hi ha. Diu que està molt bé, perquè coneixes un munt de gent que fa recerca, i ja ho pots ben dir, perquè no ha parat de saludar gent mentre m'acompanyava a fer un volt per les instal·lacions.

Qui m'havia de dir que, tot i ser una comunitat tan oberta i entrellaçada, s'hi amagava una cosa així a les seves parets.

Avui m'ha trucat la Marta, es veu que han tancat un laboratori a prop del nostre i l'estan desmuntant, ens deixen anar a revisar el que hi queda per si ens interessa agafar algun dels aparells. La veritat és que darrere hi ha una història una mica estrambòtica, sona a pel·lícula de Quentín Tarantino! L'investigador que liderava aquest laboratori va patir, fa pocs dies, un accident de tràfic i s'hi va quedar...es veu que era un laboratori petit i que no hi tenia gaire gent treballant, i ningú d'ells ha volgut o pogut continuar el projecte. Això de la recerca és molt personalitzat! Així que tot el que aquest científic havia emprès, tots els experiments, el coneixement a mig camí, les seves hipòtesis, tot...es queda de sobte aturat, com la seva vida... El cas és que el desmunten, i jo, la Marta i en Dani ens dirigim a revisar l'estat dels aparells que han ajudat a la recerca d'aquest home per valorar si ens poden fer servei en la nostra. Qui ho havia de dir!

Exacte! Qui havia de dir el que ens esperava en pocs minuts! A vegades el més petit amaga grans coses!

Ens acompanya el noi de seguretat. Obre la porta amb un codi i ens comenta que tenim una hora, després l'alarma, si continuem dins, s'activarà. Que quan sortim, tanquem la porta. Entrem. La veritat és que tinc una sensació estranya, un calfred em recorre l'esquena en veure-ho tot com s'hi s'hagués parat el temps. Miro les parets on hi ha pòsters penjats, hi veig articles sobre vacunes, sobre diferents tractaments del càncer, un post it em crida l'atenció, "aquí comença tot"...està sobre una caixa de gel sec...dins un bloc de gel gran en el què semblaria que hi ha una clau a dins...De seguida ens adonem que aquest laboratori té alguna cosa entre mans...

El cervell em va a mil. Ràpidament entenc que aquest home probablement no ha mort d'un accident de tràfic, el deuen haver matat i ell probablement s'ho venia a venir i ha deixat totes les instruccions mig amagades desitjant que algú, que no sigui dels qui l'assetjaven, pugui encadenar-ho tot i trobi el que ens vol explicar! No m'ho puc creure...estic en una espècie d'scape room en viu i en directe, això però no és un joc, tenim poc menys d'una hora i haurem de sortir. Difícilment ens tornaran a deixar entrar. Hem d'esbrinar que hi ha aquí!

No us explicaré amb detall el que va succeir en aquelles 4 parets, perquè de tota aquesta història en vaig fer un Scape room que ara pots visitar al Parc Científic de Barcelona. L'home ho havia deixat tot molt ben encadenat. El que si us diré, és que aquell investigador havia aconseguit la fabricació d'un virus que podia servir per a la lluita contra el càncer, de fet, estava estudiant, i pràcticament ja ho tenia enllestit, la formulació d'una vacuna que radicaria aquesta malaltia, deixant-la com a malaltia minoritària. Tenia a les seves mans la possibilitat de salvar la humanitat del càncer!!!

En aquella hora frenètica vam anar reconstruint totes les pistes que havia deixat i vam aconseguir arribar fins a la mostra del virus i a la formulació, entenent el que teníem a les nostres mans. El que va passar després amb tot aquell material i el perquè aquell home va acabar a la cuneta de la carretera...dona per fer un altre relat!
  • Hits: 237

ESCOLA D'ESCRIPTURA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

EDITORIAL GALAXIA

AEELG

METODE

RESIDENCIA D'INVESTIGADORS

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

AELC

IDATZEN

EL HUYAR

EUSKAL ETXEA

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA