La vida que el mar amaga

Aquell dia en Joan notava una certa coïssor als ulls, tot i així estava disposat a anar a la platja de la Barceloneta i capbussar-se. Es va treure la roba i en un tres i no res ja era dins del mar. Es va posar les ulleres, va adequar-se el tub i amb el cap dins l’aigua no es podia creure el que veien els seus ulls. Un estol de meduses gegants rosades amb llargs tentacles es dirigien cap a ell gronxades per les onades. De sobte van aparèixer una família d’animals semblants a gambes, grans com “llamàntols” i moltes d’elles eren engolides per les meduses. En Joan va quedar estorat quan va veure que les gambes també perseguien i capturaven, amb les seves mandíbules poderoses, éssers de formes variades. Alguns flotaven estàtics, mentre que d’altres eren arrodonits o cònics amb aspecte monstruós, plens de pels i que nadaven a gran velocitat, a la vegada que engolien altres bestioles. Tenia molta por i es va amagar darrera una roca, es va treure les ulleres, es va fregar els ulls i es repetia i preguntava però qui son? que hi fan aquí? és un somni? Tret de les meduses, mai els havia vist abans, ni tampoc aquell espectacle dantesc de cossos destrossats per la voracitat d’uns i altres. A l’ obrir els ulls tot i veient borrós aquells éssers estranys no desapareixien, mentre es continuaven menjant els uns als altres. Es va tornar a posar les ulleres i quan era a punt de marxar, va aparèixer un grup d’ organismes rodons com boles i altres en forma de salsitxa que estaven aprofitant les restes de menjar que deixaven anar uns i altres. Va entrar en pànic en veure que aquestes boles i salsitxes, on n’hi havia una, ara ja n’hi havia dues, després quatre, vuit..., i en una estona es va veure envoltat de milers d’elles. En Joan estava a punt de cridar, i sortir corrents de l’aigua quan de sobte uns altres bitxos, d’aspecte ferotge allargats o arrodonits nedaven a gran velocitat impultsant-se amb un flagell o dos cap on eren les boles i les salsitxes. Eren capaços d’emetre uns falsos peus que envoltaven a les seves preses engolint-les, i així fer el gran àpat del dia. Al mateix temps, no sap d’on van aparèixer milions de naus espacials, amb uns caps icosaèdrics i sis potes, que van aterrar sobre les pobres salsitxes i boles. Mare meva, això si que ja era d’un altre galàxia!!! Al cap d’una estona, s’havien multiplicat a dins d’ elles, les rebentaven i centenars de noves naus espacials sortien a l’exterior per anar a posar-se sobre altres boles i salsitxes. Mentrestant les supervivents, menjaven les substancies alliberades de les seves companyes rebentades i anaven multiplicant-se de nou (dos, quatre, vuit, setze...). En Joan, que va començar la seva aventura en un dia assolellat, veié com el fons es tornava moooolt fosc. No podia ser que hagués estat tanta estona allà badant per a que ja es fes de nit. En aquell moment se’n recordà de la pel·lícula “independence day” on un ovni gegantí enfosquia el cel. Gràcies a uns reflexos extraordinaris va esquivar una mena de rems que li fregaren el cap. No recuperat de l’ensurt, davant seu tenia una boca enorme que li somreia enclastada en un cap de rèptil. Era ben evident que en Joan no era la seva presa final, entre ell i la medusa gegant, ja us imagineu a qui va triar. Apa!! va xiuxiuejar, si es una tortuga, la mes gran que he vist mai. Respirant profundament i una mica mes tranquil va percebre a la llunyania, que un animal de dimensions enormes com una balena s’apropava, un altre cop, quins nervis. Quan va passar pel seu costat, es va adonar que es tractava d’un d’aquells peixos que tantes vegades havia vist al mercat amb la mare, un esparrall, però de mida XXL. Aquest també menjava altres peixos mes petits, els quals s’alimentaven d’ aquells individus que semblaven llamàntols. Començava a entendre que els seus ulls magnificaven qualsevol organisme que hi havia dins del mar tant si era visible com microscòpic. Els seus ulls eren MICROSCOPIS! Gràcies a això havia descobert l’existència i funció del plàncton marí microscòpic, zooplàncton (“llamàntols”), microalgues (individus flotants), ciliats (monstres peluts), bacteris (boles i salsitxes), flagel·lats (rodons i allargats amb flagells) i virus (naus espacials). Sense ells no hi hauria ni peixos ni tortugues, ni tants organismes que habiten l’oceà imprescindibles per la vida del Planeta. A l’arribar a casa ho va explicar a la mare, ella se l’escoltà amb atenció i el mirà amb un xic d’ enveja. En Joan fou testimoni del que és essencial per la vida, és invisible als ulls.
  • Visto: 272