Imperfecció perfecta

Pisa, fantàstica ciutat, la de la torre inclinada!
Hi ha imperfeccions que esdevenen perfeccions! Com succeeix aquest canvi de la fatalitat?
El disseny de la torre era imperfecte; el terra era inestable i els fonament dèbils. Des de l’inici es va començar a inclinar; era l’agost calorós de 1173. Per què no van aturar-ne la construcció abans dels cinc anys que va suposar la construcció dels tres primers pisos? Per què al cap d’un segle es van tornar a reprendre les obres i es va acabar? Quin conjunt de circumstàncies van fer que tot seguís endavant? Diuen que eren èpoques de bonança; no calia filar prim!
Qui ho sap! L’atzar!
Cap al 1177, un noi despert i curiós, en Leonardo, observava la construcció de la torre. La seva ment desperta captava totes les incidències; tenia 7 anys.
Els seus amics l’escoltaven sense entendre’l massa:- Que la torre del campanar s’inclinarà cada cop més?, li preguntaven.
-Sí, a partir de les ombres i la inclinació solar ho he anat deduint, és obvi!
En Leonardo no només estava capficat en el desenvolupament de la construcció de la torre sinó que observava el seu món amb els ulls del coneixement. Volia saber-ho tot del que l’envoltava: les plantes, els arbres, les flors, els animals, el cel, el vent...Tot el sorprenia, tot el captivava...
Sovint se’l podia veure mirant i recollint plantes i flors i comptant-ne amb paciència els pètals, les fulles i les seves nervadures, les espirals que dibuixen les llavors...
Feia dibuixos al terra, sobre les pedres, a l’escorça dels arbres, a tauletes de fusta encerades... Observava la reproducció dels conills perquè va creure trobar un patró matemàtic; tot el feia rumiar. Era un observador de l’estructura de la natura, volia extreure’n tots els patrons; sabia que existien i volia trobar-los.
Un objectiu sempre el perseguia: trobar la millor tècnica per redreçar la torre!
La seva mare va morir quan tenia 9 anys i va marxar al nord d’Àfrica, amb el seu pare, comerciant de prestigi. Amb ell va viatjar per Egipte, Síria, Grècia, Sicília i Provença; va aprendre dels millors matemàtics àrabs. Cada cop estava més motivat pels temes matemàtiques que pels comercials. Es va interessar per les xifres aràbigues i el seu sistema posicional. Va adonar-se de la quantitat enorme d’avantatges que tenien; el sistema de numeració romà era complicadíssim per als càlculs. També es va adonar de la gran importància del 0.
Va aprendre moltíssim i cap al 1200 va tornar a la seva ciutat, Pisa. Les obres de la torre estaven aturades. Ell seguia admirant-la.
Als 32 anys va escriure un llibre titulat Liber Abaci, on explicava amb tota mena de detalls didàctics tot el que havia après. Parlava de les xifres aràbigues, dels nombres negatius, de trigonometria, de les obres d’Euclides...També parlava d’una successió numèrica anomenada actualment “successió de Fibonacci”: 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34,... on cada nombre és la suma dels dos anteriors. Aquesta successió persegueix les plantes i els animals: pètals de flors, espirals de les pinyes, nervadures de les fulles, abelles...El que Fibonacci potser no sabia és que aquesta senzilla sèrie amaga el número d’Or, nombre de la bellesa per excel·lència. El Liber Abaci va causar admiració a l’època i es va utilitzar en comptabilitat, conversions de mesures i pesos...
També va escriure d’altres llibres, però no tots s’han pogut conservar, ja que a la seva època encara no hi havia impremta, tots el llibres van ser manuscrits. Això va dificultar la conservació de la seva obra fins als nostres temps.
Un llibre secret sempre l’acompanyava. En ell anotava tots els estudis que realitzava al voltant de la seva admirada torre. Càlculs i més càlculs per tal d’aconseguir redreçar-la. Volia estar completament segur de les seves investigacions. No volia fallar!
En Leonardo va ser home de confiança de l’emperador Frederic, amant de les matemàtiques i la ciència i va col·laborar amb ell en afers diversos, com a consultor. Sabia que un dia li podria confiar el seu projecte secret i també estava segur que seria capaç d’encoratjar-lo per portar-lo a terme.

Un dia assolellat d’estiu mentre observava la torre inacabada amb els ulls de la sensibilitat, de l’emoció, de l’estimació profunda, va sentir una immensa satisfacció i benestar; aleshores va desitjar que tota la humanitat experimentés els mateixos sentiments. Va prendre una convençuda decisió. Aquell estudi mai no sortiria a la llum.
En Leonardo va morir als 75 anys i 33 anys després es va reprendre la construcció de la torre fins al seu acabament. Seguia inclinant-se. Tots els intents per redreçar-la han estat en va fins a l’actualitat.
On estarà amagat el quadern d’en Leonardo?
L’estàtua d’en Fibonacci la podem veure al cementiri al costat de la torre. Els seus ulls la observen infinitament...
Leonardo=Fibonacci
  • Visto: 295