Besant les estrel·les

Tombada en la brossa, de nit, observant les estrelles i amb la meua companyia preferida. “Mira aquella estrella, Annie. És preciosa”, em deia ma mare senyalant-la. És la primera imatge que em ve a la ment cada vegada que la recorde. Des de que tinc memòria, l’astronomia sempre ha format part de la meua vida per la influència de ma mare qui em despertà i impulsà el meu amor cap aquest món.

Tenia clar que volia dedicar-me a açò, així que als 17 anys vaig marxar a Massachusetts per tant d’estudiar al Wellesley College, una institució educativa femenina de no més de 10 anys que em va servir per veure que podria fer el mateix que un home en una societat masclista. Estudí durant 4 anys matemàtiques, biologia i física amb la influència d’una astrònoma i física americana, Sarah Frances Whiting. El seu caràcter decisiu, liberal, em va servir d’exemple per seguir amb el meu somni. Finalment, em graduí en física i torní amb ma mare. Mai oblidaré la cara plena d’il·lusió que tenia quan em va veure arribar.

Després de 8 anys a ma casa, ma mare em va fer veure que, en aquell poble, tan sols era capaç de contemplar un percentatge ínfim de l’univers. Així que vaig emprendre un viatge per Europa en el qual em vaig dedicar a observar l’univers des d’altres perspectives. Mai m’havia fixat en que, a cada pas que donaves, el nostre sostre natural es transformava en un altre diferent. D’aquesta manera, em vaig dedicar a fotografiar el cel per tant de tindre un registre estel·lar. Fins i tot vaig fotografiar un eclipsi solar, un fenomen màgic.

Dos anys després d’aquell meravellós viatge vaig rebre una notícia espantosa. La meua guia, el meu suport i el meu univers havia mort. Va ser tan devastador que tan sols tenia ganes d’abandonar tot el que em recordava a ella. Així que, per aquest motiu i per la necessitat de trobar el meu destí, vaig tornar a la ciutat que em va instruir: Massachusetts. Vaig recordar a Sarah Frances Whiting, la meua mentora i en qui sabia podia comptar. Em va proporcionar un treball com a professora de física.

Després d’un parell d’anys de treball, se’m presentà davant l’oportunitat d’apropar-me a l’estudi directe del cosmos. Va creuar-se en la meua vida Edward Pickering, director de l’observatori de Harvard. Era imponent, generava un aura de respecte... Em va contractar. Les dones érem criticades per “estar fora de lloc”. No era comú que treballàrem en un observatori astronòmic. Érem considerades inferiors i és per això que cobràvem un sou menor que el dels homes. Era “normal” que aquell home buscara dones per un treball de tantes hores i tan costós com la catalogació de les estrelles de l’hemisferi nord i sud.

Als 33 anys formava part de l’Harem de Pickering. El meu treball era tediós, però m’agradava dedicar-me a una investigació tan important i relacionada amb l’astronomia. Se m’asignà el projecte que, anteriorment, havia estat en mans de Williamina Fleming i Antonia Maury. Havia d’estudiar les estrelles brillants de l’hemisferi sud. Consistia en l’anàlisi de la llum de les estrelles obtenint els seus espectres. En un principi vaig utilitzar el mateix mètode que les meues companyes, però em vaig adonar que podia fer-ho més senzill. Vaig idear un sistema d’organització i classificació d’estrelles basat en la seua temperatura i tipus espectrals. Clarament, hi havia estrelles de diferents colors, la qual cosa ens podia informar de la composició química i de la temperatura. El meu mètode de classificació es basava en una seqüència de classes espectrals denominades O, B, A, F, G, K, M, sent la O les estrelles amb major temperatura i la M les de menor.
Per a recordar-la, Pickering ideà una frase nemotècnica: Oh Be A Fine Girl, Kiss Me. He de dir que la deteste.

Amb aquest treball se’m va reconèixer no tan sols entre les meues companyes i per Pickering, sinó per tota la societat astronòmica. En 1901 vaig publicar el meu primer catàleg estel·lar, del qual em sent molt orgullosa per tot el que representa: esforç i passió pel meu treball. A més vaig dedicar-me a escriure més llibres i participar en conferències de dones científiques per defensar el nostre paper en un món tradicionalment masculí.

Avui, a 13 d’abril de l’any 1941, utilitze el meu últim alè de vida per escriure aquest resum de les meues vivències, per donar gràcies a totes les persones que m’han influït per ser la persona que sóc. Per últim, m’agradaria afegir que, com a dona, em sento orgullosa d’on he arribat. Totes podem arribar on ens ho proposem i ningú ens ha de dir que podem o no fer. Espere que el meu exemple arribe a la posteritat.

Annie Jump Cannon
  • Visto: 184

ESCOLA D'ESCRIPTURA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

EDITORIAL GALAXIA

AEELG

METODE

RESIDENCIA D'INVESTIGADORS

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

AELC

IDATZEN

EL HUYAR

EUSKAL ETXEA

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA