VIRUS~ El indesitjable meteorit

Un dia com qualsevol altre, en Max estava passejant el seu gos, quan va arribar a casa la seva mare el va agafar a una velocitat que no era ni mig normal. Mare i fill van anar corrent cap al saló, on hi havia la televisió encesa donant les telenotícies. La mare amb uns ulls plens de llàgrimes, li va dir al seu fill: “fill, ha arribat el dia, estan anunciant que un meteorit s’està aproximant a gran velocitat a la terra, i que és impossible de parar”. El fill, al escoltar les paraules de la seva mare insinuant que havia arribat el dia de la mort d’ells dos, va començar a plorar.

Va arribar la nit, i amb ella la matinada següent, el moment més dur de tota la història humana…

I sí… Com tots esperàvem… va caure. Va caure el meteorit que exterminaria tota l’espècie humana. Com es va dir va acabar amb tota la gent, bueno… a tota menys amb en Max, l'única persona que va aconseguir sortir d’aquest fenomen sense tan sols una esgarrapada. Ell no entenia perquè era ell, perquè era ell l'única persona que tenia vida dins de tot el planeta. Max va aixecar-se del seu llit amb la seva mare morta als seus braços i amb molta pena, Max va haver de deixar el seu hogar enrere, i sortir a per la mínima esperança de vida humana que hi hagués. Només sortir de la seva casa va trobar-se una espècie d’au molt estranya, una que no havia vist ni estudiat mai.

L’au tan estranya que va veure, el va començar a perseguir, amb intenció de deixar sense vida a l'única oportunitat del planeta.

El nen va començar el seu camí, tenint com a destí arribar fins a la NASA, on ell va arribar a la conclusió que era l'únic lloc on podria sobreviure, agafant un coet i fent marxa cap a un altre planeta on pogués sobreviure.

En Max va començar a rumiar el perquè havien unes espècies d’animals tan rares i tan gegants com les eren aquelles, i va arribar fins a la conclusió de que el meteorit havia portat un virus estranger, d’un altre planeta que fent una reacció química amb algun compost de la terra faria l’efecte de convertir a tots els animal menys a ell en una especie de “zombies”.

Ell va començar la seva ruta intentant arribar fins a la NASA, i portava un bon camí fins que va arribar a la costa de la platja, on va trobar moltíssimes espècies marines augmentades un 30% el seu tamany, gran part dels animals va començar a perseguir al noi, i ell sense cap escapatoria va començar a córrer, i va pensar que, si matava algun dels animals i es restregaba el seu cadàver pel cos, la seva olor cambiaria, i així els animals no el trobarien tan raro.
Això va fer, el noi va matar una de les espècies, la més petita que va trobar li va llançar un martell al cap, el que va deixar K.O. i així el noi va poder destripar-la amb el ganivet que tenia. Desprès d'això es va començar a restregar els seus òrgans per tot el cos, li va donar fàstic, però era l'única escapatoria que tenia per tenir l’oportunitat de sobreviure.
Va continuar el seu camí, i no va trobar ningún problema. El problema més greu el va trobar quan va començar a trobar-se malament. En aquell mateix instant va comença a pensar que potser li estava començant a fer efecte el virus, i va arribar a la conclusió de que necessitava alguna mascara inhalatoria el més ràpid possible.
Va arribar a l’hospital més proper que hi havia, però en aquell moment, Max, no era quasi conscient degut a els efectes del virus. Va agafar la mascara el més ràpid que va poder, però va començar a notar con els dits de la mà li estaven augmentant de tamany.

Va arribar lo abans possible a la NASA i es va muntar en el primer coet que va trobar. Va despegar-ho, i va sortir a gran velocitat d’aquest planeta.
Després d’una gran estona dins el coet, es va adonar de que hi havia un botó que era vermell, i estava molt protegit. Sota d’aquest posava que era una bomba nuclear, una que, ara si que si, faria destruir el planeta. El noi, sense rumiar-ho massa, va apretar aquest botó, i va poder apreciar com la terra es dispersava en petits trossets.

Finalment Max va arribar a un nou planeta, on va trobar més vida, i més humans, aquella era la seva salvació, i així la terra va ser destruïda, i van començar, millor dit que mai, desde cero!
  • Visto: 216

ESCOLA D'ESCRIPTURA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

EDITORIAL GALAXIA

AEELG

METODE

RESIDENCIA D'INVESTIGADORS

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

AELC

IDATZEN

EL HUYAR

EUSKAL ETXEA

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA