Les fletxes del temps

El Bolígraf va deixar anar una gota de tinta encesa de miracles abans de precipitar-se sobre l'enemic: la Pàgina en Blanc. De la trajectòria que es contempla com a insignificant des del Món dels Gegants, només algunes d'entre mols de partícules disperses en coneixen la Veritat. Que és més inabastable que insignificant; que és més laberint que trajectòria. Aquestes tenen l'encant especial de saber-se també com a ones, i per tant són l'única expressió coneguda de Consciència real (girada sobre ella mateixa) ni més ni menys que d'una superposició quàntica.

En aquell moment, dins la gota de tinta, un petit quàntum d'energia va sentir l'atracció de la Pàgina mentre s'allunyava de la punta del Bolígraf a través d'un mar de possibilitats infinites. Desafiant la tensió de ser descoberta pels grans ulls dels Gegants, va començar a imaginar-se capaç de col·lapsar la realitat de la seva trajectòria en un punt precís i determinar amb la seva acció el curs de la història. Què podria ocasionar si caigués uns centímetres més enllà d'on s'esperaria des d'una confiança quasi religiosa en l'acceleració uniforme de la gravetat? I què si alhora tingués el poder d'entrellaçar-se amb prou quàntums dels que naveguen al seu voltant per influir també en llurs destins, i amb prou força per generar una nova taca sencera, perceptible pel Món dels Gegants? Això faria. Forçaria els daus de l'incertesa, desobeïria el vot de silenci enjogassat de la mecànica quàntica i en el seu primer acte de llibertat, convocaria una cascada de cossos en moviment al servei de la Veritat.

Fins de sobte, de manera misteriosa, arribar a transmetre-li al Bolígraf aquesta gran confusió frenètica i radiant que el situés en un univers fora dels límits de l'Espai que coneixia. Un estat en què concebés les fletxes del temps com a camins que s'entrecreuen en una xarxa irreconciliable i completa de passat i futur. Recorreria en un instant-eternitat el mateix mar de possibilitats que el quàntum en la tinta, ara davant de la Pàgina en Blanc, i s'hi veuria reflectida la Consciència de poder ser, i fer, la seva realitat.
Llavors, i només llavors, naixeria en el nostre Bolígraf el petit i efímer sentiment que anomenem Voluntat, que és el just i suficient per vèncer per fi l'enemic i escriure: «Torna al meu costat».
  • Visto: 185