Un fotó de la meva vida

Quan vaig llegir el meu primer llibre de divulgació científica, només tenia sis anys. Des d’ençà, la passió per les ciències ha anat creixent a un ritme molt elevat. Ara mateix, estic cursant tercer de l’ESO i es podria dir que...no sóc gaire bon estudiant. Bé, no sóc dolent del tot, aprovo geologia, biologia, química i física sense fer ni brot. Suposo que ho porto a la sang, bé, o això diuen la meva mare i el meu avi. Perdoneu que no m’hagi presentat, el meu nom es Abimael. Us estareu preguntant quin nom és aquest, oi? És hebreu i per això es tant estrany. Parlant de coses estranyes, heu presenciat mai una pluja de muons? Jo tampoc, la cosa més propera a aquesta mena de pluja ha estat un documental del National Geographic per televisió. Dic propera perquè m’hi vaig adormir. Tal com ho sents. Aquells presentadors de documentals tenen una veu i un to tan monòtons que és gairebé impossible que no t’adormis. És tant impossible com que algú de nosaltres estigui present en el Big Crunch de l’Univers. Amb Big Crunch em refereixo a la fi de l’Univers, per si no ho has entès en anglès. La culpa de posar aquests noms a les coses que es van descobrint o teoritzant no la tenen els anglesos, sinó, els seus descobridors. Tot i així, no em feu gaire cas, recordeu que no aprovo anglès. Per altra banda, són noms o símbols estranys però que, a vegades, en poques paraules descriuen la totalitat d’una cosa, com la famosa equació, establerta per Einstein, per relacionar la massa i l’energia (E=mc2). No us penseu que aquesta es l’única equació que resumeix tot un concepte en tan sols dos o tres símbols: existeixen d’altres com l’equació d S ≥ 0, que descriu la segona llei de la termodinàmica o, l’equació σx p ≥ h/2, que descriu el principi d’incertesa.
Un altre principi molt conegut, i el meu preferit, és el principi de superposició. Un principi que diu que totes les possibilitats són acceptades en una mateixa línia de temps. No és el meu preferit per una descripció tan fàcil d’escriure sinó perquè podria ser l’inici dels universos paral·lels, universos on poden haver altres Abimael idèntics a mi o amb distorsions de realitat. Algun d’ells podria ser llest, o podria ser de color verd, o el que és millor tot junt a la vegada! Estic a punt de saltar d’alegria! Un moment, no m’esteu prenent per boig? No deixareu de llegir la meva petita història per un comentari esbojarrat però cert? Si us veiés el meu antic professor de física, el Flinch, us posaria una expulsió a tots. Em tenia mania aquell professor. Jo sempre li aprovava els seus exàmens “super complicats” o això deia ell que eren. Ningú suportava en Flinch, sort que va marxar. Ara tenim una professora que és meravellosa. Es diu Sara i sempre escolta qualsevol teoria o pensament advers que tinguem sobre la matèria que ella estigui explicant, estic encantat. M’atreviria a dir que és la millor professora que he tingut mai. Per cert, haig de marxar, tinc classe de llengua i és millor que no arribi tard, la Judit sempre s’emprenya quan algú arriba tard a les seves classes i com a conseqüència, no deixa entrar a classe.
Espero que la ciència us faci imaginar i viure moltes aventures que, de ben segur, seran d’allò més fascinant.
Una salutació ionitzada,
Abimael.
  • Visto: 124