Un món de vegetació

Tot començà un dia perquè Josep, un científic, estava fart de veure com en la seua ciutat ni els arbres, ni les flors, ni els arbustos creixien i la seua llar es quedava sense vegetació, apagada i sense una fruita per a menjar. Josep, després d’estar cinc mesos experimentant, provant reaccions, causant embolics en el seu laboratori, no va aconseguir res.
La nit en què pensa de deixar d’intentar salvar la seua ciutat d'eixe estrany problema, que no creixia res de la superfície de la terra, un gat es va colar al seu laboratori escapant d’un gos que el perseguia. El gat va atrotinar-ho tot, tirant productes molt perillosos per tot el laboratori. L'endemà, quan Josep va anar al laboratori, es quedà sense alé, no perquè estiguera tot atrotinat, sinó perquè va veure en terra l'arrel d’una planta.
Després que Josep investigara el que havia passat, es va adonar que s’havien format com una espècie de pólvores màgiques que feien que en un poal cresqueren arrels.
Ell va donar amb el producte i va fer que la seua ciutat tinguera vegetació, aixi van estar uns quatre anys amb la millor fruita i uns paisatges impressionants.
Un científic que es deia Marc, li tenia molta enveja a Josep per l'èxit que va tindre i pensà de furtar-li la fórmula que tenia al laboratori. Eixa mateixa nit, quan va entrar en el laboratori i va trobar la fórmula, va aplicar-la de tan impressionat com s’havia quedat pels ingredients que la formaven. A Josep se li oblidà el telèfon al laboratori i, quan va anar i va veure-hi Marc, enl intentar recuperar-la, varen fer el major desastre que el món haguera pogut patir. Van tirar tots els poals i van caure. De tants com n'hi havia, es va formar una arrel gegant que es va escampar per tots els pobles, per totes les ciutats, per totes les comunitats, per tots els països, per tots els continents, per tot el món.
Les plantes que s'havien format no eren bones sinó que, com que Marc havia fer malament la recepta, es van formar males herbes, plantes carnívores, arbres els fruits dels quals menjaves et quedaves paralitzat etc.
Pensant què podien fer, Josep va descobrir que la planta tenia un cor i que, si mataven el cor, la planta desapareixeria i tot tornaria a la normalitat, però, com matarien el cor de la planta? Eixa era la qüestió que es plantejava dia i nit fins que va veure a la televisió que Spiderman i Batman salvaren un banc de dos atracadors que volien robar-hi.
Josep els cridà i va parlar amb ells de si podien fer-ho, ells van dir que, en veure el desastre que s'havia format, ja havien intentat matar-la, però sense saber allò del cor, i que ara sabent que infiltrant-se dins de la planta i matant-li el cor bastaria, van acceptar, i en eixe moment anaren al que li quedava de laboratori a Josep per a idear un pla.
Quan el varen idear, es ficaren en acció, li feren a la planta un forat i entraren per allí, van començar a moure's per la planta quan, de sobte, es trobaren amb una planta carnívora que va atacar Spiderman i el va mossegar. A continuació es van trobar una mala herba que va perseguir Batman fins a arribar al punt que Batman la matà.
Després de tres mesos dins de la planta, alimentant-se de plantes, es trobaren amb un fruit que s'hi havia format i que era bo, eixe fruit els ensenyà el camí a ells dos i arribaren fins allí. Una vegada allí, Spiderman la va matar i al mateix temps la planta el va llançar a un descampat i es quedà en coma.
Tots van pensar que era un heroi i així va ser que els deu milions de persones de tot el món anaren a visitar-lo, fins que un dia va anar una xica, Júlia, del seu mateix institut. S’agradaven mútuament. Quan entrà a la sala plorant i dient-li que ella el volia molt, li donà una abraçada i es despertà, es besaren amb passió i va eixir tot al pèl, el món es deslliurà de la planteta que desmuntava llars.

FI
  • Visto: 58