Un somni especial

Abi és una xiqueta de quinze anys. Té le pèl de color marró i els ulls blaus. Té un germà major que ella, però es volen molt. Abi és una persona tranquil·la i vergonyosa, però quan la coneixes és tot el contrari. Ella viu en Mora amb la seua família. Son pare és científic i sa mare és mestra. El que més li agrada en el món a Abi és conèixer un fum de coses sobre l’espai i l’univers. Abi sempre s’imagina com seria viatjar a l’espai. Però ella sap que, de moment, no pot viatjar a soles, per això sempre que pot veu vídeos sobre l’espai.
Narra Abi:
“ Hui m’he despertat prompte perquè he sentit un soroll molt fort. Ràpidament he baixat a la planta baixa, però no hi havia ningú. Llavors he anat al pirmer pis de ma casa i tampoc hi havia ningú; no estaven ni els meus pares ni el meu germà. No he dubtat ni un segon en agafar el meu mòbil i cridar als meus pares, però no hi havia cobertura.
He decidit tranquil·litzar-me un poc. Després de vestir-me he fet els deures que ahir em van manar. Quan he mirat per la finestra no m’ho podia creure, estava viatjant per l’espai! No sabia com podia estar passant açò, viatjant per l’espai jo a soles i dins de la meua casa!
El viatge era prou llarg perquè anar des de la Terra a Mart deu de costar. La casa es va aterrar i es va quedar en una zona plana. Vaig decidir anar a investigar el planeta. Se podia respirar sense dificultat. Vaig creuar una duna d’arena i al darrere, vaig veure més cases on fora jugaven dos xiquets menors que jo! Sense dubtar-ho vaig anar a preguntar com havien arribat ací. En tocar a la porta d’una de les cases em va atendre una dona molt simpàtica. La seua família havia acabat en Mart un dia, sense saber com. Simplement es va despertar, va sentir un soroll i al mirar per la finestra, ja no estava en la Terra sinó en Mart.
Jo també li vaig contar la meua història. La dona em va convidar a sa casa a dinar i em va presentar a la seua filla, que té la mateixa edat que jo. Això em va alegrar molt perquè hi hauria gent amb qui poder divertir-me. La xiqueta es diu Rebecca però prefereix que li digues Becca. Té el pèl marró clar i els ulls són de color café. Té el nas menut igual que les orelles. És alta. Té un germà major i dos menors. Tots se pareixen molt perquè tenen el mateix color de pèl i d’ulls.
Becca ja havia visitat alguns llocs del planeta. Em va dir que hi havia una bassa on podies banyar-te. Li vaig dir si podíem anar i em va dir que si. Ens vam ficar uns banyadors i vam anar. L’aigua era de color marró per la terra. Després de banyar-nos ja s’havia fet de nit i vam decidir tornar. Pel camí vaig veure dues llunes al cel, l’una més gran que l’altra.
A l’endemà vaig anar a casa de Becca per a conéixer més coses de l’espai, ja que el seu pare és astrònom i li va ensenyar a Becca tot el que sabia de l’univers. Després vam anar a passejar amb els germans de Becca. La veritat, m’ho vaig passar molt bé! De tant en tant es podia observar algun cometa passar pel cel.
En arribar a ma casa de tornada, vaig sentir una música que provenia del meu mòbil: era una telefonada de ma mare! De seguida el vaig agafar i li vaig dir el que m’havia passat … ella no se va creure res i al final es va perdre la cobertura. No sabia que tenia que fer ja que la meua família estava a milions de quilòmetres lluny de mi. Em vaig dormir mirant una lluna.
De matí vaig despertar amb un soroll com el de l’altra vegada, quan vaig viatjar fins a Mart. Em vaig alçar i vaig veure que estava volant per l’espai. Es podien veure altres planetes i asteroides, també el sol i moltes altres estreles. Durant el viatge em vaig dormir i al arribar a La Terra em vaig despertar i la meua casa estava on sempre. Em vaig alegrar molt de veure a la meua família de nou. Els vaig saludar mentre els contava el que m’havia passat quan, de sobte, vaig sentir un crit: “Ja és hora d’alçar-se”. No m’ho podia creure, tot el que m’ha passat en esta historia havia sigut un somni!”

  • Visto: 10