Cartes del passat

Benvolgut diari, avui, dia 5 de majun del 2120 faig els meus esperats 13 anys. Tot va començar com un dia normal, just al matí, el meu robot em va despertar, com cada dia, amb la meva música preferida, em va preparar l’esmorzar preferit i quan vaig baixar ja m’esperava a l’entrada de la casa després de fer un petó a la mare. Em va portar a l’escola volant amb el cotxe, després en arribar a l’institut els meus amics em van felicitar tots, cantant i ballant. Quan vaig veure que la meva millor amiga portava a la mà un peluix, em vaig posar molt contenta perquè aquell no era un peluix senzill com els altres, sinó que estava fet a mà i per tant era únic. Les nenes de la meva classe em miraven malament, perquè elles només pensaven en la tecnologia i les coses electròniques. Li vaig donar les gràcies a la Paula, la meva millor amiga, i vam entrar juntes a classe. Tot estava anant normal però a l’hora de l’esbarjo, vaig tenir un atac d’ansietat, per sort ,amb els avenços en salut d’avui en dia, això es tracta amb molta facilitat i es fàcil controlar-lo. No vaig dir res però, en prendre la medicació, em va venir un flash i em va vindre de sobte la imatge d’una persona que m’agafava en braços just quan vaig néixer. Ara feia ja13 anys.

Li vaig explicar a la Paula i ella em va preguntar que si mai m’havia preguntat perquè no era una nena com ella, amb pare i mare. El meu cap, en aquell moment donava mil voltes. Mai m’ho havia plantejat, mai se m’havia passat aquesta pregunta pel cap. Després d’estar hores pensant en aquell tema, vaig arribar a la conclusió que el meu pare estava mort i que aquell robot era el que em cuidava per ell. “El meu robot és com el meu pare”, aquella frase la vaig estar escoltant dins el meu cap, com si una veu parlés dintre de mi.
Estava plena de dubtes, m’havia d’assabentar ja del que havia passat, vaig decidir anar a parlar amb el meu robot que, per cert, es diu Rob.
Quan vaig voler obrir la boca per parlar, en Rob em va tallar i va dir:
-Mar, t’haig d’explicar una cosa molt important. Sé que no serà fàcil escoltar el que et diré ara. Tu tens un pare, però el teu pare ara no és aquí. Quan vas néixer, al teu pare li van detectar una malaltia molt greu, que en aquell temps no es podia curar, tres mesos després el teu pare va recaure i estava molt malalt. Va passar mesos l’hospital i els metges li van dir que no podien fer res més per ell i li van preguntar si volia que li fessin l’eutanàsia. Ell estava molt malalt i per això, va decidir no allargar més la seva vida. A la tauleta de nit, hi tenia una llibreta, de la qual escrivia per a tu, dia rera dia t’explicava el que sentia, el que pensava i tot el que se li passava pel cap. I va ser llavors quan em van crear. Em van donar una única missió: quan fessis els 13 anys, t’hauria d’entregar unes cartes, les cartes Del teu pare. Aquí, dia 5 de majun del 2120 i et vinc a entregar aquestes cartes.
Em vaig quedar sense paraules. No sabia si plorar o cridar d’alegria en saber que havia tingut un pare. Aquell aniversari, mai l’oblidaré, així com les boniques cartes que em va deixar el meu pare.
  • Visto: 20