Un somni estrany

Soc a la meva habitació dormint, estirada en el meu llit. Estic tenint un somni molt estrany… Sembla realista, resulta que jo, de cop i volta, desaparec de la meva acollidora habitació i aparec màgicament a un lloc completament diferent i immens.
Jo no paro d’observar el meu voltant, és com un món ple de coses que mai ningú s’hauria pogut imaginar. Quan torno a situar-me me’n porto un gran ensurt, tinc un senyor molt estrany davant meu que em mira fixament, té el cabell blanc i punxegut amb un rostre amigable i simpàtic. A simple vista sembla un bon home. Jo no sé de què va la cosa però em fa la impressió que tot anirà bé.
L’home se’m presenta, es diu Paco i és un científic.També em diu que ell ha estat qui ha construït tot això que, per cert, és una empresa de noves tecnologies, que es diu Finugi. Jo, com que no tinc cap altra opció, em presento. Li dic que el meu nom és Martina, i que tinc 13 anys.
Una vegada presentats, em convida a ensenyar-me tot aquest mon, jo ho accepto encantada.
L’home no para de parlar, suposo que m’estarà explicant de què va tot això, però jo no l’escolto, jo estic pensant: “On deuen ser els meus pares ara?” “Què hi faig jo aquí?” “Com i quan tornaré a casa?”
Quan paro de fer-me preguntes, sento que en Paco esmenta la paraula INVENT. És curiós, com una paraula així de senzilla pot fer-me tanta impressió? Jo escolto atentament, i ell segueix explicant. Arriba un moment en que s’atura davant d’una porta bastant gran, em diu que m’esperi un moment i jo dic que sí.
Una vegada dintre em quedo bocabadada, no m’ho podia creure. Estava tot ple d’invents i andròmines estranyes que no tenia ni la més mínima idea de quin ús tenien, però era genial. En Paco m’explica que l’invent més nou és el que he provat jo. Jo no l’entenc, el miro amb cara estrafolària i ell riu. Em comenta que l’invent que he utilitzat és un “transportador de lloc”. Jo m’ho penso i al final crido: “CLAR!!”.

És evident, quan era a la meva habitació, de cop i volta, he vingut a aquest món tan increïble sense saber com. Estava molt contenta que en Paco m’hagués escollit a mi perquè provés el seu invent tan sensacional, però aquella alegria em va durar poc. Ell se m’apropa i em pregunta què em passa, jo no sé què respondre, però al final em decideixo i dic que estic preocupada perquè no sé com tornaré a casa. En Paco em diu que no m’amoïni2, que només dient la paraula “retorna” seré a casa, però sense ser conscient del que m’ha passat, perquè com aquell invent encara no ha sortit a la llum ningú en pot saber res de res. Jo faig una cara trista, però ell em diu que estigui tranquil·la, que no m’hi capfiqui, que quan l’ invent ja s’hagi fet veure, ho tornaré a recordar tot. Fins i tot podré tornar a Finugi quan vulgui amb la paraula “transporta’m”. En aquell moment l’alegria va tornar al meu cos. Així que no m’ho vaig pensar dues vegades. Ens vam acomiadar i vaig pronunciar la paraula “retorna”. I en un tres i no res estava una altra vegada a la meva acollidora habitació estirada en el meu llit però ja desperta.
  • Visto: 94