Sentiments en el cervell

Encara recorde l’última vegada que la vaig vore. Era la graduació de segon de batxillerat l’any 2020 i com sempre arribava tard. Quan em trobava ja dins vaig respirar, encara no havia començat i vaig buscar-la. Vaig escoltar el meu nom i em vaig girar, estaves tu amb aquell vestit que resaltava els teus ulls tan blaus com el cel. Vaig arribar on et trobaves i em vas abraçar, estava molt nerviosa i em van tremolar les cames, també vaig sentir com el meu ritme cardíac augmentava. Eixa nit va ser la millor de la meua vida.
Dies després vas viatjar a Anglaterra i em vaig sentir molt mal. Et necessitava com necessite l’aire per viure. Com tenia un treball per fer de biologia vaig començar a buscar com es sentia el meu cos quan estava amb tu. Vaig trobar que el cervell contenia substàncies químiques que em feien sentir bé i també que són responsables de les reaccions físiques com la sudoració de les mans i l’acceleració del ritme cardíac. El cervell dels enamorats està format per dopamina, adrenalina i norepinefrina vaig llegir; la dopamina provoca sentiments d’eufòria i l’adrenalina i la norepinefrina provoquen que el cor bategue amb força i ens lleve el son.
Totes aquestes característiques les tenia jo però no sabia que estaven compostes per totes aquestes reaccions químiques. Em vaig quedar desperta quasi tota la nit pensant en tu però finalment em vaig dormir somiant que estàvem juntes a Anglaterra.
Una setmana després vaig anar a un campus científic a València on vam fer tallers científics però el que més m’agradà va ser el relacionat amb la medicina, ja que volia estudiar medicina a la universitat. En el taller vam fer treballs que feien els de primer de carrera en medicina, em va agradar molt i no volia que s’acabara mai, també vam fer altres tallers com el de pediatria que també em va agradar molt i un de neuroanatomia on explicava el sistema nerviós i el seu funcionament, les diferents parts del sistema nerviós central des de la mèdul·la espinal fins als hemisferis cerebrals i per últim l’estudi dels circuits i vies de connexió nervioses.
Aquest dia va ser el principi de la meua passió per la medicina.
Ara estic acabant la carrera de medicina i estic molt feliç amb la meua família, les meues amigues i les bones calificacions en la carrera, encara que no l’he tornat a vore, supose que es va quedar a viure a Anglaterra o va viatjar a fer la carrera en Nova York com volia des de menuda.
Isc corrent de casa perquè arribe tard a classe, com sempre, però arribant escolte el meu nom i em gire.
Ahi estaves tu, com si no hagueren passat els anys i jo com en batxillerat em trobava nerviosa, em tremolaven les cames i el meu ritme cardíac es va accelerar, perquè encara que no volguera acceptar-ho encara estava enamorada de tu. Tots aquests sentiments encara es trobaven en el meu cor i en el meu cervell.
  • Visto: 71