Dues vides creatives

I com de costum feia cada nit, abans d’anar-me’n a dormir, em vaig llegir aquell article que l’endemà hauria d’il·lustrar.

I després de tres anys d’experiments, finalment, arribava l’hora de posar en paper els resultats trobats. Vaig arribar a casa i la Marta ja dormia; segurament es llevaria d’hora, com ella fa, per continuar amb la feina que no havia fet durant la nit.

Em vaig llevar cap a les sis, sabent que tindria tan sols un parell d’hores per treballar abans de portar les nenes a l’escola. De fet, el subconscient havia tingut bastant feina aquella nit, perquè jo semblava una font d’idees i, amb un llapis a la mà i un full a l’altra, vaig il·lustrar, a la meva manera, aquell article que de política parlava. No obstant això, en Marc encara dormia, segurament hauria arribat tard la nit anterior.

El despertador sonà a les vuit. La Marta la vaig trobar al despatx fent feina. La vaig saludar, però estava massa ocupada per tornar-me’l. Vaig anar a despertar a les dues nenes, que els tocava anar a escola; pel que sembla em tocaria portar-les a mi. Les vaig deixar a l’escola i em vaig dirigir cap a l’Hospital del Clínic, que era on treballava.

Vaig acabar la feina abans del que pensava. En segon lloc, vaig contactar amb la persona que em va fer la proposta i vam quedar per donar-li els resultats aquella tarda. Li van agradar tant que em va donar més feina encara. Vaig anar a buscar les nenes a l’escola, tornaven esverades com sempre, cosa que em preocupava perquè tenia feina per l’endemà i l’havia de fer avui perquè l’endemà ja tenia plans.

Com ja he dit, ja teníem els resultats dels experiments, ara, però, no hi havia prou en anar als congressos i explicar-ho, sinó que, d’alguna manera, se li havia de donar alguna prova a la societat, que han estat ells qui han posat els diners. Per tant, era hora de redactar un article per posar en paper els resultats trobats.

Vaig deixar-les jugant a la sala del costat del meu despatx, i, em vaig posar a llegir el nou article. Aquest cop el meu subconscient no tindria temps per treballar-hi, segurament el resultat no seria tan magnífic. Em vaig posar a fer feina i no van passar deu minuts que les nenes ja estaven cridant; al meu costat. Un desastre total, no em podia concentrar.

L’article constaria d’una introducció, dels materials i mètodes on explicaríem com hem fet els experiments, els resultats que hem obtingut i acabaríem explicant les conclusions. Suposo que ocuparia unes cinc pàgines. Aquests, però, són articles molt diferents als que li donen a la meva dona, encara que, tot i tractar de ciències, i la gent no sol relacionar la ciència amb la creativitat, tota la feina que té darrera també té una base creativa, és per això que trobo que la feina de la meva dona i la meva són més semblants del que la gent es creu.

I com ja creia, les nenes no van estar-se ni quietes ni callades en tota la tarda; a més a més va arribar l’hora de fer el sopar i la creativitat no havia vingut encara al meu cap. El Marc va arribar d’hora aquell dia, va ser ell qui va fer el sopar i va dutxar a les nenes; això em va donar una mica de temps sola, però res, ja no em funcionava la vella tècnica de fer-ho per la tarda. M’havia acostumat a deixar treballar el meu cervell durant la nit i ara res més em servia.

I així és la vida d’un científic i d’un artista, les dues semblen camps oposats però realment no són tan diferents com la gent creu; ambdues necessiten creativitat, sí.

  • Visto: 311