Una aplicació amb un punt de sort

Un cop assegut al despatx de l'oficina, vaig començar a treure tots els documents que havia de repassar abans d'entregar-los per al nou projecte. Estava assajant la meva presentació abans d'exposar-la davant dels compradors interessats en el nou producte. En aquell moment vaig recordar que no havia tancat les persianes de casa meva amb les presses del matí per no arribar tard a la feina. Vaig agafar el mòbil i, des de la meva aplicació, vaig poder baixar les persianes. Vaig adonar-me, tal i com mostrava l'aplicació, que havia oblidat també els llums i vaig apagar-los tots. Un cop enllestit, vaig tornar a la feina.

Uns minuts més tard, un company de feina va entrar al despatx i em va dir que els compradors acabaven d'arribar i que, en pocs minuts, entrarien a la sala de presentacions. Allò em va agafar una mica per sorpresa, ja que volia haver assajat abans la meva presentació perquè sortís tot sobre rodes, però no em va amoïnar gaire ja que ho tenia tot ben clar. Em vaig ajustar la corbata, vaig agafar la meva carpeta i vaig dirigir-me cap a la sala de presentacions. Vaig fer una sèrie de respiracions profundes i em vaig disposar a entrar-hi. De sobte, una alarma va sonar al meu telèfon. Era l'alarma de casa meva, algú havia trencat una finestra! Sense pensar-m'ho dos cops, vaig donar la carpeta amb tots els documents al meu company i li vaig demanar que entretingués als compradors i fes temps com pogués. Vaig pujar al cotxe i vaig córrer tant de pressa com vaig poder.

No vaig fer cas a cap senyal de velocitat i, desafortunat de mi, després de passar una cruïlla, un cotxe de policia estava just allà parat en un semàfor. Vaig seguir conduint, reduint considerablement la velocitat i demanant que no m'haguessin vist. Però la sort no estava del meu costat aquell dia. Van encendre la sirena i es van col·locar darrere meu. Vaig parar a la vorera del carrer i vaig esperar a l'agent. Vaig baixar la finestra del cotxe i em va dir: “Sap a quina velocitat anava? Acaba de passar per un pas de vianants a una velocitat que duplica la permesa. Tregui els documents i permisos del vehicle.” Vaig treure-ho tot de seguida i vaig explicar a l'agent: “Senyora agent, acaben d'entrar a casa meva i no puc perdre ni un minut, tinc documents de feina molt importants!” L'agent em va fer calmar, i em va dir que em dirigís a casa meva, que parlaríem més tard de la infracció.

De camí a casa vaig pensar que la meva aplicació no funcionava bé ja que havia tancat des del meu mòbil totes les persianes. La sorpresa va ser quan en arribar, totes les persianes estaven baixades, i no hi havia cap manera d'entrar a casa des de fora. Va ser aleshores quan vam anar a veure la finestra trencada. Algú l'havia trencat des de dins de la casa. Vaig explicar l'existència de la meva aplicació a la policia i vam deduir la única cosa que podia haver passat. La persona que havia trencat la finestra havia entrat a casa abans de que hagués tancat les persianes i s'havia quedat tancada a dins. L'agent va començar a inspeccionar la zona on es trobava la finestra trencada mentre jo vaig mirar per tota la casa. No hi faltava res ni hi havia cap rastre. Vaig suposar que el lladre, en veure que s'havia quedat tancat, s'hauria posat nerviós i hauria fugit tant aviat com va poder. L'agent va trobar unes empremtes dactilars a la finestra trencada. La policia va marxar amb tot el que necessitava i em va perdonar la infracció de velocitat. Vaig agafar el cotxe i vaig tornar a la feina.

Els compradors estaven marxant per la porta quan jo entrava i, tot explicant la meva història, vaig aconseguir fer-los quedar. Vaig començar a exposar el meu projecte, afegint un argument sobre seguretat i bon funcionament, amb el que m'acabava de passar aquell mateix matí. Els compradors van quedar meravellats amb la meva aplicació i van aprovar el projecte. Després d'un dia amb tanta mala sort, ja era hora que alguna cosa em sortís bé.
  • Visto: 284