Ennegrit

Quin dia va ser aquell? Sí home, aquell dia! Aquell dia on les hores eren pesades, amargues i tot semblava mesquí. No, no. No era el 25 de juny de l’any 2034; aquell 25 tampoc va ser gens lleuger però el sol va acabar respirant. El 25 del que jo parlo era gris, tirant a negre, més condemnant que presagiós. Ah! Clar, era aquell 25 on quasi puges al cel. Vas inflar els teus pulmons. Mes, només una pols obscura hi entrava: el teu pols ho va notar.

En quedaven només cinc. Cinc dies més i per fi, podries respirar. Els teus músculs es relaxarien, els teus òrgans es mourien i les teves articulacions deixaren d’estar túmides. Enguany, tot semblaria llest per començar de nou. Només en faltaven cinc per obtenir una petita porció d’oxigen. El regal que tots els governs feien als seus joves menors de 30 anys. Una única i valuosa porció d’oxigen el dia del seu aniversari. La decisió havia estat presa just feia un any. Qualsevol pensaria que com a pares protectors del país, els governs prenien aquesta decisió com a mostra de la seva preocupació pel poble. La realitat no era tan afable: l’aire negre havia arribat als seus cors feia ja temps. Tu ja estaves fet, el teu cos quasi madur. Altres, no varen tenir tanta sort. Les seves adolescències es varen topar amb una mort prematura. Les seves infanteses no varen poder arrancar. Els seus naixements no van arribar. Tu amb 25 anys, aquesta era la teva oportunitat de tenir una mica més de temps.

Mentre, tots aquests pensaments passaven pel teu cap. El cervell es debilitava a una velocitat accelerada i exagerada. Ja ningú es podia permetre el luxe de pensar. Només els del Grup dels Vuit podien gaudir d’aquest plaer. Totes les altres nacions havien estat obligades a no pensar i salvaguardar tots els seus esforços per sostenir-los a ells. En aquesta instància, la Fortuna t’havia abandonat. Tu continuaves al llit, no podies aixecar-te. Intentaves acostar-te a la taula per agafar el got, ennegrit per la impuresa del líquid que contenia. Cada cop que ho intentaves, més lluny estaves d’ell. Els teus moviments eren pausats i curts. No paraves de repetir la mateixa seqüencia de mots: “Només cinc dies més. Només cinc dies més”. Tot era feixuc. Tot el que podries haver fet, tot els petits gestos que t’haguessin ajudat ara, tot el que podries haver fet per evitar la teva mort.

Dues revetlles més i tornaré a néixer, vas pensar. Ja ni podies moure els ulls. Estirar dels fils era una cruenta gesta. Un ull tornava cap a la dreta, mentre l’altre no era capaç de copsar-lo, no al mateix ritme. La mateixa problemàtica existia a la teva boca. Cada comissura tenia el seu joc particular, cap es posava d’acord amb l’altra. No hi havia cap altra opció: vas tancar els ulls. Semblava com si t’ofeguessis. Intentaves pensar en els edificis dels que parlaven els ancians, aquells dels que només podies veure els fonaments. Feia anys que no havies vist un edifici. De fet, mai n’havies vist un. Des de la finestra sempre t’esforçaves en endevinar-los. Els blocs, embolcallats d’una densa fragància a combustible, jugaven a fet i amagat. Uns dies, el bloc A empaitava el C, mentre que el B restava sol, aïllat en el seu núvol de pensaments. Semblava que el joc no tenia fi. A mesura que els dies passaven, els edificis volien jugar amb ells mateixos, evadir-se de tots els demés. La omnipresent boira era allà per ajudar-los en el seu desig d’evasió.

El pare entrà a l’habitació. Ja feia massa anys que ell no tastava un poc d’aire pur. Dècades sense un respir tranquil, no atrafegat. Sempre quelcom obstaculitzant els seus records. Amb recança, s’assegué, vora el jove. “Fill, em sap greu. Tant debò haguéssim escoltat”. El pare ho sabia, ni l’oxigen guariria al seu fill de tota la malesa aèria. Mes, val dir que el pare no havia estat sempre conscient del destí del seu fill. Existí, temps a, un rajolí d’esperança al seu cor. No obstant, els pares feia temps que sabien de la mort del jove.

L’aniversari arribà, i els pares ni van pensar en el jove. Tampoc ell.
  • Visto: 52

ESCOLA D'ESCRIPTURA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

EDITORIAL GALAXIA

AEELG

METODE

RESIDENCIA D'INVESTIGADORS

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

AELC

IDATZEN

EL HUYAR

EUSKAL ETXEA

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA