Per art de ciència

Feia dies que us volia explicar la nostra història, ja que des de fa un temps la nostra relació ha esdevingut un tema de debat. La gran majoria em troben seriosa i avorrida, però els que em coneixen saben que en el fons no és així. No acostumo a fer aquest tipus de coses i és per això, que intentaré ser breu, entenedora i concisa.

Tot va començar, ara farà uns 13800 milions d’anys ( concretament, uns 13799 ± 0,0021 per ser més exactes). El que fins ara sembla que va ser una gran explosió (o almenys moltes de les teories així ho indiquen), canviaria les nostres vides per sempre i també les vostres. Allà ens vam conèixer per primer cop i des d’aleshores hem caminat inseparables de la mà, amb la missió d’ajudar a entendre allò que a vegades pot resultar incomprensible. Des d’aquell dia, va entrar a formar part de la meva vida, podria dir que en tots els meus àmbits i conjuntament seguim avançant i evolucionant.

Recordo una vegada a la facultat de medicina, era una tarda plujosa i tocava classe d’anatomia. Rient per sota el nas, observàvem les cares dels alumnes, mentre estudiaven les articulacions i les artèries. Alguns estaven fascinats, altres no s’acabaven de creure que tinguéssim tot allò a dins i d’altres, no sabien com es podrien memoritzar tots aquells noms.. De tant en tant, el professor els feia preguntes sobre algunes de les patologies relacionades amb el que estaven fent, algú aixecava la mà i tímidament deia artrosi, un altre arteriosclerosi, un altre s’equivocava... però en el fons no passava res, ells estaven aprenent i nosaltres els acompanyàvem.

On no fallàvem mai, mai de mai, era a la facultat de biologia, i especialment a les classes de zoologia, podria dir que és una de les seves assignatures preferides, i és que de fet es va inspirar molt i sobretot, amb els artròpodes. Més d’un milió d’espècies!!! I de tota mena, de petits, de grans, de colors extravagants, altres més discrets, tota una bona col•lecció i que, com diria Edward O. Wilson “ Cada espècie és una obra mestra”. I ell o ella així ho va fer possible.

A mi però, on més m’agradava que m’acompanyés era les classes de matemàtiques, m’ajudava a fer que els alumnes entenguessin aquells conceptes tant abstractes, i de vegades, n’hi havia prou amb representar-ho als eixos cartesians. Aquelles línies o dibuixos ho feien tot una mica més fàcil.

Fins i tot, podem apreciar la seva presència en un dels pares de la filosofia moderna, físic i també matemàtic, autor d’un dels principis més famosos de la filosofia: “cogito, ergo sum” ( penso, i aleshores existeixo), sabeu a qui m’estic referint, oi? Si, exacte! Descartes, un dels homes més destacats de la revolució científica.

Forma part de totes les partícules i es passeja per tots els mapes cartogràfics. És per aquest motiu que us voldria conscienciar, i especialment a tu que m’estaràs llegint, voldria conscienciar-te de com n’és d’important per mi i és que amb ell o ella jo faria la volta al món, des de l’oceà àrtic fins a l’antàrtic i passant per Mart si fes falta.

A hores d’ara ja deveu saber de qui us estic parlant, us he parlat de les articulacions, de les artèries, de l’artrosi, de l’arterioesclerosi, dels artròpodes, dels eixos cartesians, de Descartes, de les partícules, dels mapes cartogràfics, de l’àrtic, de l’antàrtic i fins i tot, de Mart, i és que és a tot arreu, el meu estimat company ( o companya, depèn de com es miri) d’aventures és l’art.

Però no podria ni voldria acabar aquest text sense parlar d’un dels processos més meravellosos, fascinants i a la vegada complicats, que ha fet possible que haguem arribat on som ara.
Parlo del part, aquí el meu company ocupa el 75% de la paraula, i no és per menys, el 25% restant l’ocupa la lletra P, una P que podria ser perfectament de patiment, tant físic com psíquic, però un patiment que ens portarà fins a l’art en estat pur, la ciència en estat pur, i en definitiva, la vida en estat pur.

Doncs, així va ser com tal dia com avui, com si per art de màgia es tractés, però en el nostre cas no va ser la màgia, sinó més aviat per art de ciència, quan va començar tot.

La Ciència.
  • Visto: 134