L'origen de la vida

Encara no havia ni encès l’ordinador quan la Maria va entrar al despatx sense picar a la porta. Vaig notar a l’instant que estava eufòrica. Portava a la mà uns papers grapats que ràpidament vaig identificar com un article de la revista Nature. De l’emoció havia tancat el puny amb tanta força que els papers estaven arrugats i doblegats en forma d’u.
– Ho han demostrat! – Va cridar d’entusiasme.
– Què han demostrat? – Vaig preguntar sorprès.
– L’origen de la vida! Té! – I va deixar l’article a sobre de la taula. – Els del MIT han demostrat com es va iniciar la vida! I es basen en la nostra hipòtesi!
- Què? – Vaig respondre atònit. Allò em va agafar desprevingut, encara que ràpidament vaig adonar-me de la importància del que la Maria m’estava explicant.
– Llegeix-te’l i després en parlem! – I sense donar-me temps a dir res se’n va anar deixant la porta del meu despatx oberta. Vaig mirar l’article que havia deixat a sobre la taula.
– The origin of life demostrated with RNA world theory: the final answer. – Vaig llegir en veu alta.
Allò tenia molt bona pinta! Em vaig aixecat immediatament i vaig tancar la porta del despatx amb clau. No volia que ningú em molestés.

L’article l’havia escrit un grup d’investigació de l’institut tecnològic de Massachusetts. Havien agafat com a premissa una hipòtesi que havíem desenvolupat nosaltres i que havíem publicat un any abans. Ens basàvem en la coneguda hipòtesi del món de l'ARN, que proposava que la primera estructura molecular relacionada amb la vida era l’ARN. Vam desenvolupar un procés que explicava la creació de proteïnes i la seva combinació per formar la primera cadena d’ARN autoreplicant. El seu article agafava la nostra idea i la justificava amb una demostració experimental irrefutable.

Aviat vàrem començar a rebre trucades de companys de tot el món per felicitar-nos. A l'article ens havien atribuït tot el mèrit a nosaltres per haver proposat la idea. «Us espera el Nobel!» deien. Tant d’esforç havia valgut la pena. Havíem aconseguit explicar l’origen de tota vida coneguda, però sobretot, l’origen de l’entitat biològica més refinada que coneixíem: l’ésser humà.

***

3.500 milions d’anys abans que la Maria irrompés al despatx d’en Pere, era l’any 36.101 després de Borg. La nau mercant RN4 s’enlairava del segon planeta del sistema solar M-203 amb un carregament de platí. L’M-203 era un sistema solar artificial estrenat recentment. Era una obra mestra de l’enginyeria que havia requerit centenars de generacions per quedar enllestida. Mai abans cap civilització havia creat un sistema solar artificial per emmagatzemar grans quantitats de matèria prima. Cada planeta s’havia dissenyat per contenir un material concret. Per començar, el sol del sistema, a més de mantenir el sistema cohesionat gravitacionalment, també era un excel·lent magatzem d'Hidrogen i Heli. Els dos planetes més propers al sol servien per guardar-hi metalls pesats, mentre que els dos següents servien per emmagatzemar aigua en forma líquida. Tots quatre s’havien dissenyat petits per reduir la intensitat del seu camp gravitatori i facilitar l’enlairament de les naus plenes a vessar. Els quatre planetes més allunyats, en canvi, s’havien dissenyat molt més grans per poder contenir-hi gasos, ja que es necessitava un bon camp gravitatori per evitar que el gas es perdés per l’espai. Tot havia estat calculat fins al més mínim detall.

Poc després de l’enlairament, la nau de càrrega es va dirigir al tercer planeta del sistema per rodejar-lo i agafar l'embranzida suficient per activar els propulsors d’hipervelocitat. La maniobra es va dur a terme sense problemes. Amb una petita diferència, però, que gairebé passa desapercebuda. En el seu estat d’embriaguesa incipient després de la visita a la cantina d’M-203/2, el capità de la nau va accionar, per error durant la maniobra, la palanca que expulsava les deixalles. Deixalles, evidentment, és un eufemisme per descriure tot el que la tripulació de mercenaris de l’RN4 dipositava a les latrines de la nau. Aquestes van acabar aterrant en el que havia de ser l’asèptic tercer planeta que, suposadament, només havia de contenir aigua en perfectes condicions de salubritat.

Uns quants milions d’anys més tard, la Maria i en Pere celebraven amb cava el seu descobriment.
  • Visto: 46