Només es tracta d'una història d'amor, senyor inspector.

INVESTIGACIÓ INTERNA DEL PROJECTE MANHATTAN. TOP SECRET.

Subjecte: RICHARD PHILLIPS FEYNMAN
Document F/125-100445-1
Data: 10 abril 1945. 21:00h.

JUSTIFICACIÓ: Ens hem anat trobant nombrosos defectes en la seguretat interna a Los Alamos. Son un exemple les caixes de seguretat obertes que deixen importants documents secrets a l’abast de qualsevol, missatges codificats i altres successos de difícil classificació, com forats a la tanca de filferro que envolta el recinte. Aquets fets ens fan pensar en la possibilitat de que un del eminents investigadors sigui un espia soviètic infiltrat. Procedim al seguiment de la vida privada de cada un d’ells.

RESUM: Conversa telefònica clandestina que té lloc entre un dels subjectes a estudi, el Dr. Richard P. Feynman, que es troba al Laboratori Nacional de Los Alamos, i la seva dona, la ara ja senyora Feynman, abans Arline Greenbaum, ingressada a una clínica a Albuquerque per una greu malaltia (tuberculosi)

- Feynman: Bon vespre! Dr Feynman a l’aparell, que em podria posar amb l’hospital d’Albuquerque?
- Operadora: Bon vespre! Ara mateix.
- Hospital: Bon vespre Hospital d’Albuquerque, en que el puc ajudar?
- Feynman: Bon vespre! Voldria parlar amb la meva esposa, la senyora Feynman.
- Hospital: Els pacients descansen a aquestes hores, és molt tard…
- Feynman: Es molt important, no la podrien avisar?
- Hospital: Veuré el que puc fer…
- Arline: Hola, Dick! Que et passa? Hi ha res de nou?
- Feynman: No, no, Putsy! Feia una de les meves passejades nocturnes i en veure la porta del despatx de l’Oppi oberta hi he entrat. Ja saps que vaig endarrere de saber totes les combinacions dels arxivadors, he estat revisant el seu i finalment, l’he aconseguida. No hi ha cap pany que s’hem resisteixi! I com que estava aquí, prop del telèfon, he pensat en parlar amb tu.
- Arline: Ha, ha, ha! Coff, coff.
- Feynman: No et trobes bé?
- Arline: No estic al meu millor moment! Vaja!
- Feynman: Bé, si vols penjo…
- Arline: No, no… Conta’m, que ja fa dies que no he rebut una carta teva.
- Feynman: Mira, aquest es un dels temes que t’he de parlar. Els de la censura m’han donat la teva darrera carta, amb un missatge que diu “Per favor digui-li a la seva esposa que aquí no tenim temps per jugar”. Me vaig enfadar i em vaig anar a queixar a l’oficina, la seva resposta va ser que si m’has d’enviar cap missatge encriptat, has d’adjuntar el codi perquè ells puguin desxifrar-lo, ja me diràs…! A la darrera carta t’ho explicava tot però com tampoc pot estar per escrit, el fet que passam censura, la retornaren … Ai! Política, m’has dit!!
- Arline: Son uns pesats! Si creus que es millor que no t’enviï criptogrames…
- Feynman: Que va!! A mi m’agrada molt resoldre els teus missatges, no els farem cas. Escolta’m, aquest cap de setmana em deixen un cotxe per poder-te venir a veure, creus que podrem anar a fer un tomb pels jardins i menjar costelles a la barbacoa? La gespa i l’entorn hospitalari amb vista a la Ruta 66 és immillorable!
- Arline: Ha, ha, ha! Ah si? Qui et deixarà el cotxe?
- Feynman: En Fuchs, en Klaus Fuchs. El jove alemany que fa feina al meu departament, es una mica estrany però amb jo sempre ha estat molt agradable. M’ha dit que aquest cap de setmana no el necessita, desprès sempre que l’hagi de menester li puc demanar sense problemes.
- Arline: Ai si, que me n’has parlat! Idò, no sé si podré sortir, les cames em molesten cada vegada més, és un horror. T’enrecordes quan ens vam conèixer, llavors podia ballar i ballar mentre sonàs la música… Hores i hores. Ara en canvi, he d’anar en cadira amb rodes o amb bastó, per tot arreu.
- Feynman: Bé, cap problema, si no podem anar caminant, emprarem la cadira. A més, he rebut una postal de la meva germana i no l’entenc. Crec que està escrita en xinès. Tu tens un llibre que em pot ajudar a saber el que em diu, no?
- Arline: Sí. Es diu “Sons i símbols del xinès”, es preciós, fa poc que el vaig rebre i he estat practicant una miqueta. No et pensis que és fàcil!
- Feynman: Ho provarem!
- Arline: Coff, coff!
Se sent una veu femenina que li diu; “Senyora Feynmann ja hauria d’estar a dins el llit. Està agafant fred!
- Feynman: Vinga, reina, penjaré. No sigui que et posis pitjor.
- Arline: Ohh! Voldria continuar xerrant amb tu…
- Feynman: T’estim Putsy, vida meva!! Adéu!! Fins dissabte!!
- Arline: Adéu, amor meu!! T’enyor!!
  • Visto: 21