Reacció rosa

Leo, imaginà poder tornar a acariciar a Sara.
Abans que hagués d'anar de viatge de treball com a científic a Suïssa, la veia cada dia i cada un d'ells podia provocar el seu radiant somriure.
Durant aquests tres anys, només havia aconseguit parlar per missatges de text, però encara que sentia estaven connectats, encara junts, no li feia feliç del tot, així que es va proposar anar a veure-la per al dia del seu aniversari, el mateix que el seu.
34 nits, en el dia assenyalat, després de diverses hores parlant per missatge, Leo comentà a Sara que li enviava un paquet pel seu aniversari, referint-se a ell, i que arribaria el mateix dia, cap a les 18:15 .
En sortir de casa, camí a l'aeroport, cap a les deu, cridà seu nom un carter que li va fer tornar al portal de casa per rebre un paquet, que va decidir portar i obrir-lo a l'avió.
Al seient, estava impacient per obrir la caixa, però, li va estranyar una mica què el paquet no tinguera ni destinatari ni remitent. Dins hi havia una llanterna de color blau amb detalls en daurat i preocupantment molt ben encoixinada. Quan va encendre-la projectava una potent llum vermella, que a l'apuntar cap a la seva mà, va començar a cremar-li la pell.
L'avió va aterrar i Leo, es va veure interromput, uns agents li van requisar la llanterna i per molt estrany que es va sentir, no va protestar per evitar arribar tard. Va continuar caminant entre la gent fins sortir de l'aeroport.
Ja fora, va demanar un taxi i a aquest que el portés a l'adreça que indicava el mòbil. Durant el camí es va adonar que al seient del costat hi havia una llanterna igual a la que li havia arribat per correu, va sentir curiositat i la va encendre per certificar que projectava la mateixa llum vermella i ardent. Va estar per uns moments bastant estranyat i esglaiat, però va deixar-ho passar.
Vint minuts després va arribar a casa de Sara, va tocar el timbre i en obrir-se la porta amb un abraç i plors es van besa, Sara no sabia res del viatge que Leo s'havia proposat.
Interrompent el moment, va arribar un carter amb un paquet i vocalitzant el nom de Leo, va deixar a terra el paquet i se'n va anar corrents. Això ja li estava inquietant a Leo i va compartir-lo amb Sara, ella com a resposta va contestar-li que aquell mateix matí també li havia arribat una llanterna semblant, però de color vermell i llum blava, a ella també li estava atemorint el que passava.
Mentre parlaven, la caixa seguia a terra, i quan es va adonar Leo, es van disposar a obrir-la.
Els dos estaven impressionats, ell el que més, era la mateixa llanterna blau, igual d’encoixinada, tal com li va arribar a Suïssa, però amb una nota que posava: Aneu a les 21:26 a la muntanya més propera i Il·lumineu de rosa la Lluna.
Es van creuar les seves mirades, només faltaven 45 minuts per això i encara que era molt estrany, mútuament tenien gran curiositat, a més eixa nit comptava amb una lluna plena, així que seria un bon lloc per anar en parella.
Un cop van arribar a la muntanya més propera, es podia veure la Lluna perfectament, sense cap núvol. Leo va treure de la butxaca de la jaqueta la nota i la va llegir en veu baixa, preguntant-se a si mateix: Com il·luminarem la lluna de color rosa? Sara li va escoltar i li va arribar a la ment la resposta: la llum vermella, combinada amb la llum blava de les llanternes podria formar el color rosa que demanaven.
L'hi va comentar la idea a Leo i va coincidir amb ella, podria ser la solució, però no sabien que passaria després. A l'hora assenyalada, Leo va apuntar a la Lluna amb la llum vermella i Sara el va seguir amb la llum blava. Es van combinar donant lloc a una llum rosa, que omplia l'astre. Després d'un minut mantenint la posició, es van apagar de sobte les dues llanternes a la vegada i va començar a ennuvolar-se la nit. No sabien molt bé que fer, fins que van sentir raigs, llavors van tirar les llanternes.
De sobte va caure un llamp al mig de la parella, era el raig més lluminós que mai havien vist, aquest raig per un moment va tornar dia la nit.
Miraculosament, els dos van sortir il·lesos i no van dubtar en fugir. Al lloc on va tocar el raig amb el terra, va començar a sorgir una taca rosa que molt ràpidament es va anar estenent per tot el lloc, tocant i deixant-los en un estat sòlid, petrificats en una mena de cristall rosa.
  • Visites: 116

ESCOLA D'ESCRIPTURA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

EDITORIAL GALAXIA

AEELG

METODE

RESIDENCIA D'INVESTIGADORS

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

AELC

IDATZEN

EL HUYAR

EUSKAL ETXEA

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA