viatgar a traves d'un sony

Encara recorde aquell mati , plovia y feia fred ,aplegava tard a la classe de física y química , on anàvem a parlar de científics famosos .Aquest tema sempre m’havia fascinat .

El timbre va sonar y tots eixiren de classe però jo encara seguia en babia donant-li voltes a aquella classe.

En arribar a casa vaig agafar uns llibres vells de ciència que tenia el meu pare en el seu despatx .Em donaren les onze de la nit llegint llibres , de fet m’ha mare estava preocupada per mi, deia que mai havia estat tan interessat per una cosa del institut. Vaig anar a dormir ja que al mati següent em tenia que alçar prompte .

Al mati següent a les vuit del mati quan anàvem a l’institut el meu amic Pau em preguntà que que llegia ,li vaig dir que llegia “el origen de las especies”-de Charles Darwin, es va quedar bocabadat , no es podia creure que jo estiguera llegint un llibre i menys sense que fora obligatori .Al arribar a classe de valencià el nostre professor ens digué que teníem que fer una exposició oral de algun científic . Mai m’havia alegrat tant de fer una exposició. No teníem molt de temps aixina que aquella vesprada en arribar de l’institut em vaig ficar a buscar informació , jo he havia elegit als meus dos científics favorits :Isaac newton i Marie curie .A les huit de la vesprada començava a tindre son hi havia tingut educació física i a mes per la nit no havia pogut dormir molt degut al soroll de el gos del meu veí . Em vaig gitar al llit vaig tancar els ulls durant quinze minuts i quan els vaig obrir ... res era igual .La meua habitació havia canviat era tot com mes vella ,el meu llit era molt rar tenia uns pla que pujaven des de les potes fins quasi toca el sostre y damunt tenia una espècie de tela , el colchon era un poc incòmode i feia molts sorolls , la paret estava pintada amb un color molt apagat , les finestres xiulaven i xocaven l’una amb l’altra degut a vent , el sostre igual que el terra estava fet amb fusta . No hi havia ningú en la casa , no sabia molt be el que estava passant tot era tan estrany...vaig eixir al carrer ,no es veia molt be estava tot molt nuvolat i a mes feia molta boira ,els carrers eren estrets ,i per a allumenar els carrers assoles hi havien uns canelobres que feien una llum tènue, un cotxe va passar apresa per el meu costat i em va mullar degut a un bassal que hi havia en el terra de la pluja , una dona que pareixia conèixer-me s’acosta a mi i em porta a una cantina ,on em dona a entendre que treballava ,allí em va donar roba per a canviar-me i unes sabates ,hi havia molta gent sobretot homes , al final de la cantina hi havia una dona, estava llegint un llibre , pareixia una dona interesant , no era com el rest de les persones , em vaig apropar per a conèixer-la i parlar amb ella però quan estava de camí ,la dona que em deixa la roba m’agafa i em digué que m’enanara a casa que podia ser peligros per a un xiquet estar ahi a eixes hores .

Al dia seguent vaig tornar a aquella cantina , no hi havia quasi ningú però aquella dona seguia asseguda en el mateix lloc, em vaig apropar a ella i li vaig preguntar com es deia “marie curie” em va respondre jo estava anonadat ,no heu podia creure .Em va dir que si volia que anara amb ella a donar una passeig . Estiguérem tot el dia passejant per la ciutat. Durant aquelles hores em porta a el garatge de s’ha casa y em mostra una especie de radio antiga que estava intentar construir , em pareixia tan fantàstic com ho havia dissenyat tot ...

A les onze em vaig anar a dormir , ja era tard i tenia son , durant aquella nit estigui donant-li voltes a tot el que m’avia passat aquell dia .

Al mati següent vaig escoltar la veu de ma mare dient-me que m’alçara , quan obri els ulls tot havia tornat al seu lloc i , eren les set del mati i havia d’anarmen a l’institut . Al arribar a la classe de valencià vaig explicar tot el que marie curie em va dir i el professor em va ficar un deu en la exposició .
  • Visites: 157