Una aventura inesperada

Em dic Ingrid i tinc 13 anys. Fa uns quants dies que va ser el meu aniversari. La meva mare em va regalar un llibre de receptes ja que m’agrada molt cuinar. Ella és científica i es dedica a estudiar coses impressionants. Ahir em va passar una cosa increïble: era un dia d’aquells que no para de ploure i l’únic que vols fer és quedar-te a casa estirat al sofà sense fer res, a més, la meva mare se’m va haver d’anar a treballar per un problema que hi havia al laboratori.
Ja portava una bona estona deambulant per casa sense saber què fer, quan de cop i volta se’m va acudir estrenar el meu nou llibre de receptes.
Vaig anar a la meva habitació on hi tinc una petita biblioteca on guardo tots els meus llibres. Recolzat en una de les cantonades del prestatge vaig trobar el llibre de receptes. El vaig agafar i me’l vaig emportar a la cuina. Asseguda a un tamboret, el vaig començar a llegir.
Les receptes del llibre eren bastant originals i tots els ingredients que es necessitaven eren molt exòtics.
Vaig agafar tots els ingredients necessaris i em vaig posar a cuinar.
Quan ja tenia el meu gairebé acabat, em vaig adonar que, al final de la pàgina on era la recepta, hi havia un ingredient molt sorprenent: una estrella.
Seguit a l’últim ingredient, hi havia una frase que deia: “Per poder aquesta recepta acabar, hauràs de llegir-me i volar”.
En llegir aquesta frase vaig tancar els ulls i, en obrir-los, vaig aparèixer en un lloc en què mai havia estat: estava dreta sobre una superfície blanca, envoltada de d’una foscor infinita on, des de lluny, es podien veure unes esferes gegants i moltes pedres volant. Al cap d’una estona, em vaig adonar que era a l’espai i sota els meus peus hi havia la lluna.
Una llum molt brillant se’m va començar a apropar. Vaig agafar-la amb una de les meves mans i me la vaig quedar mirant, me la vaig guardar a la butxaca i vaig tornar a tancar els ulls. En obrir-los tornava a ser a la cuina de casa.
Va sonar un soroll que em va espantar, però, ràpidament em vaig adonar que era la mare que ja havia arribat de treballar. Al veure’m a la cuina amb el llibre de receptes, se’m va quedar mirant i em va dir: “T’has divertit cuinant?”
Em vaig adonar que ella era qui havia fet tot allò del viatge, però quan vaig voler preguntar ella ja estava estirada al sofà amb els ulls tancats.
Ho vaig recollir tot, i em vaig tornar a guardar el llibre a la biblioteca. Gràcies a aquesta aventura, tinc molt clar que de gran vull ser científica i estudiar tot alló que té a veure amb l’espai, ja que em sembla un mon meravellós i ple de vida. No sé si podré tornar a aquell univers inexplorat, però el que sí sé, és que és una d’aquelles coses que no oblidaré mai.
  • Visites: 200