UN VIATGE PER LA CINTA TRANSPORTADORA OCEÀNICA

Hola, em diuen Aqua i sóc una gota d'aigua, aquest és el meu diari de viatge.
Em trobe a l'oceà Atlàntic, em portaren els vents polars: quan l'aire del meu voltant va tindre prou calor i humitat vaig començar a pujar, em vaig trobar amb altres gotes, dissoltes en aquests vents, i juntes vam formar un núvol, que en trobar-se a una certa altura, on la temperatura era menor, començarem a precipitar totes.
És un fet que l'aire més calent pot portar masses d'aigua majors, i també que l'aigua freda i salada s'enfonsa respecte de la càlida, i sabent això, em dispose a començar el meu viatge per la cinta transportadora oceànica.
El fons oceànic és meravellós i a l'oceà Atlàntic, prop d'Anglaterra, l'aigua de la cinta es refreda i baixa, amb la qual cosa podre vore'l.
Em trobe descendint cap als 1000 metres de profunditat, la llum és molt escassa i ja puc observar fauna bioluminiscent. El meu corrent és salat i recorre les costes de tota Amèrica.
Ja he arribat a la punta sud d'Argentina, si continue, la cinta transportadora em pot portar a dos llocs diferents: cap a la dreta de Sud Àfrica, passant pel principi de l'oceà Antàrtic, arribaría a l'oceà Índic amb major temperatura, on acabaria com a un corrent més superficial; però, si continuara per l'oceà Antàrtic, podría acabar formant part d'una glacera al pol Sud.
Això sí que ha de ser avorrit, vore com els teus companys viatgen pel món i tú allà, impasible, dur i fred, per no parlar de que els pingüins caminen sobre tú! De tota manera, he escoltat que cada vegada més gotes són alliberades del gel, sembla boig que hi hagen hagut glaciacions!
Em trobe viatjant perillosament per la zona superior al pol Sud, però ja estic arribant a l'oceà Pacífic. He passat pel costat de Nova Zelanda i m'estic dirigint cap al nord, estic a la mateixa latitud que la punta superior d'Austràlia. Està decidit! He parlat amb altres gotes i em precipitaré sobre Austràlia com siga, trobe que si aconseguisc evaporar-me i que els vents de l’oest em porten al cinturó de borrasques, podré arribar-hi.
Em trobe al sud d'Alaska, el corrent augmenta de temperatura lentament, quan em trobe de nou a la latitud d'Austràlia, seré una gota de corrent càlid i menys salat, i ascendiré prou per evaporarme.
Ja està! Els vents de l'oest em porten surant per l'aire, promte voré els cangurs dels quals tant he sentit parlar!
Oh no… Alguna cosa ha eixit malament… El cumulonimbus ja no pot sostindre'm més, fa massa fred, però ens hem passat, sembla que el meu destí és precipitar al pol Sud.
He passat tant de temps sent glacera… Amb el pas dels anys les gotes han deixat de ser alliberades, les gotes viatgeres deien que formava part d'una iniciativa humana per frenar alguna cosa anomenada “calfament global”. Sembla que les emissions de certs gasos a l'atmosfera (diòxid de carboni/CO2 i metà/CH4), perjudiquen a la capa d‘ozó.
Normalment, les radiacions emesses pel Sol reboten i ixen del planeta, però amb l'augment d'aquests gasos, són retingudes i reirradiades en forma d'infrarrojos, per això puja la temperatura. Resulta que era això el que alliberava les gotes! Però ara que els humans s'han adonat que alteraven l'ecosistema, han començat a viure del reciclatge i a utilitzar les energíes renovables, que no requereixen els combustibles fóssils i, en conseqüència, no s'alliberen els gasos. Tot açò es tradueix en que passaré molt temps com a glacera, i segurament voré pingüins en lloc de cangurs, però ara comence a tindre'ls estima i ja no em desagrada.
La corrent d'aire que estava fonent la meua glacera m'ha evaporat! Em pregunte si encara hi ha cangurs o si només trobaré les versions evolucionades d'aquests. He sentit terratrèmols i, fins i tot, erupsions volcàniques, i els continents s'han reagrupat formant un Pangea amb el seu únic oceà: Panthalasa.
La temperatura ha baixat molt i m'he congelat, algunes gotes s'han disposat al meu voltant , creant unes capes sobre altres, i ara formem un bonic cop de neu. Des de les altures observe un fenomen conegut que tenia lloc a Àsia: el Monzó. A l'hivern la zona de convergència intertropical baixa, portant fred, anticiclons, sequera i altes pressions, a l'estiu puja i porta humitat cap a terra. No és un mal final per al meu viatge, sembla que he trobat la forma de viatjar, encara que estiga congelada, amb les meues companyes.

  • Visites: 228