Una lenta mort

Molt bones, sí, ara sóc mort i és degut al millor dia de la meva vida. Tot va començar fa dos dies. Sortia de la feina quan:
- Guarda-les i no les ensenyis, sobretot!
Què li passava a aquella dona? No feia bon aspecte però no tenia perquè preocupar-me, total, no la coneixia. I així vaig fer. Havia quedat amb el meu millor amic per anar a sopar. En arribar allà vam sopar i vam acabar al bar del costat fent unes cerveses. Vaig tornar a casa i només obrir la porta vaig caure sobre el sofà i la son em va posseir.
Em vaig despertar amb un mal de cap increïble, em quedaven menys de 2 hores per poder dutxar-me, dinar, vestir-me i apaivagar aquest terrible mal de cap per culpa de les cerveses. Però quan vaig començar a despullar-me les vaig veure; allà estava el que m'anava a canviar la vida, les pastilles, encara que no va ser aquell el moment.
Després de dutxar-me, vestir-me i menjar, em faltava remeiar el meu mal de cap i en aquell moment vaig pensar en les pastilles. Vaig agafar una de la bossa i directament me la vaig empassar. Dos minuts després ja m'havia fet efecte, quant devia durar l'efecte? vaig pensar, però no podia saber-ho. Només sabia que m'havia ajudat amb el mal de cap i em sentia més lliure, més gran, més intel•ligent.
Vaig arribar a la feina i... ja deia jo que el dia m'estava anant massa bé... Era el pesat del meu cap de feina, però avui va ser diferent, en un tres i no res me'l vaig treure de sobre, devia ser per la pastilla?
El dia se'm va passar molt ràpid, o potser és que jo havia fet la feina massa ràpida? Vaig estar-me tres de les vuit hores no fent res, o més ben dit, vomitant. Això sí que devia ser de la pastilla, devien ser els efectes secundaris. La pastilla durava vuit hores i m'havia tret el malestar anterior, perquè no prendre'n altre? I així va ser, segona pastilla cap endins.
Vaig tornar a casa meva i l'únic que volia fer era saber més, i això vaig fer. M'interessava molt el fet dels efectes secundaris, ja que era el que més m'influïa en el meu dia a dia. Finalment sense acabar de buscar em vaig adormir.
Al dia següent, en despertar, estava molt malament: mal de cap, vòmits i una sensació com si el cervell em cremés. Potser havia de parar ja però la sensació de satisfacció que m'envaïa i tota la informació que podia obtenir amb les pastilles en tan poc temps era increïble. Per això me'n vaig prendre una altra i després de gaudir del dia lliure vaig arribar a casa per seguir estudiant el que em passava.
A veure, on em vaig quedar... S'assembla al Piracetam i aquestes pastilles es consideren una droga, això ja ho pensava, però aquí fica que aquest tipus de droga està prohibida des de fa ja 20 anys. I de sobte se'm passa l'efecte. Començo a vomitar, em surt sang pel nas, mal de cap o mñes ben dit, em crema i em desmaio. Segueixo inconscient al terra fins que algú m'agafa en braços i em porta al llit, no podia contestar ni veure però ho entenia i sentia tot.
Vuit hores més tard ja estava millor, necessitava dormir però just en aquell moment va començar tot, algú va obrir la porta de cop i va venir a per mi. Em van tapar el cap amb una bossa de roba negra i després d'uns vint minuts ja era en una sala fosca, lliga a la cadira i pendent d'algú que m'expliqués el que passava. De sobte una persona em porta dos gots i em diu:
- Ja sabem que estàs fent; ara escull una pastilla, l'altra me la pendré jo.
En un hi havia una pastilla com les que m'havia donat la dona al carrer i en l'altre també, però alguna cosa havia d'haver-hi diferent. Vaig fer-ho a l'atzar. Vaig agafar la de la dreta i me la vaig empassar sense pensar. Era una pastilla com totes les que m'havia pres. El noi es pren l'altra i segons després cau al terra mort.
- Com sabíeu que jo consumia això?
- Anàlisi- va confirmar una veu.
- Però porto molt sense prendre'n...
- Qualsevol medicament que hagis introduït en el teu cos encara existeix, encara que sigui en quantitats molt petites. Nosaltres podem trobar-ho.
Sento que l'efecte de la pastilla ja s'acaba i vaig morint lentament. Realment la droga era dolenta i jo no vaig poder acabar amb el meu vici. Cada cop em costava més pensar, fins que vaig deixar de fer-ho.
  • Visites: 283