LA PLACA DE PETRI

El dinosàuric Catedràtic de Microbiologia, desbordant amb el seu volum l’arnada poltrona, rep al fosc i polsegós despatx la nova contractada postdoctoral.

Catedràtic: ¿Què tal la seva primera setmana al departament, senyoreta?
Postdoc: Bé, gràcies. ¿Podria demanar-li que no em digués “senyoreta”?
C: Caram, caram, ens ha arribat una feminista rebel. És clar, no s’amoïni, només volia ser amable. Per cert, necessitaria sisplau que em traduís al codi d’una lletra la seqüència d’aminoàcids d’aquest pèptid: Phe-Ala-Cys-Ile-Met-Glu-Leu-Cys-Ala-Phe-Glu-Ile-Met-Met-Glu-Asp-Ile-Ala-Thr-Ala-Met-Glu-Asn-Thr.
P: Naturalment, Professor; a veure…FACIMEL…¿FACIMELCAFEIMMEDIATAMENT?
C: Molt bé! Veurà, des del dia que em van treure la secretària, i com que em costa una mica desplaçar-me, la darrera persona que s’incorpora al laboratori m’ha de dur el cafè cada matí.
P: ¿Perdó?

Llarg silenci incòmode.

C: Entre nosaltres, Doctora, i que això no surti d’aquesta habitació, sap que per a guanyar algun dia aquesta plaça permanent de funcionària m’ha de tenir content, ¿oi? Al cap i a la fi, portar el cafè a qui li paga el sou no em sembla tan terrible; puc imaginar altres maneres més desagradables per a vostè de tenir-me content.

La tensió es podia tallar. Finalment la postdoc acota el cap, resignada. Sense una feina no seria fàcil fer-se càrrec tota sola de dues filles i un pare dependent.

C: Així m’agrada; per a que vegi la meva magnanimitat, li deixo començar demà amb això del cafè. Som-hi doncs, ¿com estan avui les bactèries a la nostra placa de Petri?
P: Hi ha una colònia en un racó de la placa on semblen créixer-hi vàries soques; tres com a mínim.
C: ¿Què em diu? ¿Una altra vegada? ¿Ha seqüenciat els pèptids que expressen?
P: Sí, Professor, i crec que el resultat no li agradarà.
C: Dispari, endavant, dispari. Podré resistir-ho sense plorar com una figa-flor.
P: En aquesta colònia, una soca expressa el pèptid INDEPENDENCIASISISISISI, una altra el ANTIINDEPENDENCIA, i una tercera el MESINDIFERENT.
C: Cordons! Quin contratemps més desagradable. Les diferents soques deuen estar llençant reaccions citotòxiques brutals les unes contra les altres, m’imagino.
P: Doncs la veritat és que no. Conviuen tranquil•lament barrejades i fins i tot s’intercanvien molècules entre elles. És més, sembla que la progènie d’una soca pot pertànyer a qualsevol de les altres.
C: ¡Però això és impossible! ¿Pretén fer-me creure que proteomes tan diferents poden conviure junts sense liquidar-se mútuament? ¡No em faci riure, per favor! Suposo que ja haurà iniciat un tractament amb antibiòtics localitzat en aquesta colònia per a eliminar les soques contaminants.
P: Sí, i tant; però només aconsegueixo eliminar les MESINDIFERENT, que aparentment es transformen en una de les altres dues. A més, un efecte secundari de l’antibiòtic sembla ser una inhibició de l’expressió del pèptid senyal ANTI i un increment de l’etiqueta SISISISISI. ¿Què pot estar passant?
C: Ho sabia. Ens trobem enfront d’un temible prió infecciós. ¿Les altres colònies de la placa estan també infectades?
P: De moment no.
C: Aleshores per ara no tractarem amb bacteriòfag. De totes maneres i per si de cas, foti-li a tota la placa una dosi basal preventiva de penicil•lina per a evitar la propagació d’aquests microbis indesitjables.
P: ¿N’està segur, Professor? ¿No serà contraproduent? Podríem induir l’evolució de resistències.
C: A veure, ¿qui mana en aquest departament? ¡Si jo li dic que penicil•lina, doncs penicil•lina i vostè a callar!

En aquell moment entra el becari.

Becari: ¡Doctora, Doctora, he identificat una xaperona que s’expressa a la colònia multi-soca, però és molt estranya!
P: ¿Quina seqüència té?
B: DIALOGARDIALOGARDIALOGAR.
C: ¿DIALOGAR? ¿Quin aminoàcid correspon a la lletra “O”?
B: Cap dels coneguts fins ara, senyor. Crec que n’és un de nou, potser una mutació, ¡o fins i tot d’origen extraterrestre! Serà molt interessant estudiar-ho, ¿oi Doctora?
P: Caram,…sssiiii,…sembla interessant…
C: Déu meu, ¿ho estic escoltant bé? ¡Per tots els sants del cel, no em puc creure que això se’ls estigui acudint! ¡El simple fet de pensar-ho és una blasfèmia! ¡Els pilars de la Bioquímica són intocables!
B: Però…Professor…amb tots els meus respectes, ¿no creu que caldria estudiar quina funció fa la xaperona DIALOGAR en aquesta colònia? Podria ajudar al plegament correcte dels pèptids priònics i així eliminar la seva perillositat.
C: ¿Com gosa un miserable estudiant qüestionar la meva opinió? ¡Les cèl•lules anormals no s’estudien, s’eliminen i punt! ¡Doctora! ¡Posi ordre, maleït sia!
P: Però, senyor Catedràtic, potser el becari tingui una mica de raó i hauríem d’investigar l’activitat de la xaperona. Aquelles altres plaques que creixen sense contaminacions, potser tinguin un sistema semblant; ¿i si fos un mecanisme universal de control de la citotoxicitat?
C: A veure si m’explico, no li ho repetiré: ¿volen vostè i aquest irreverent subaltern seu conservar els seus miserables llocs de treball?
P: Bé…sí, és clar.
C: Doncs aleshores no em repliqui més: dosi màxima d’antibiòtic fins a liquidar la colònia. ¿Ho farà, senyoreta?
  • Visites: 19

ESCOLA D'ESCRIPTURA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

EDITORIAL GALAXIA

AEELG

METODE

RESIDENCIA D'INVESTIGADORS

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

AELC

IDATZEN

EL HUYAR

EUSKAL ETXEA

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA