L'Eduard i la transformació produida pel Synchrotron Alba

-On s’ha ficat l’Eduard?
-Ni idea, que no hi és al seu dormitori?
-L’he cridat i no ha contestat, vaig a veure si el trobo. Segur que està fent una de les seves, vens? Tinc curiositat de veure-ho.
La Carme, mare de l’Eduard de deu anys, no està preocupada, es podria dir que està encuriosida. Està prou acostumada a trobar-se sorpreses fetes i trobades per l’Eduard. Des de l’última visita al Synchrotron Alba, l’Eduard sembla que s’ha transformat, no para de muntar aparells estranys, d’experimentar amb tot allò que creu pot tenir un resultat sorprenen i de desmuntar tots els aparells que hi cauen a les seves mans, buscant a les seves tripes l’essència del perquè funciona de la manera que ho fa.
La porta del dormitori de l’Eduard està mig oberta, la llum està apagada, no se sent res, els pares estranyats, s’apropen i parant l’orella, com no escolten res, obren la porta.
L’Eduard, ha estat setmanes preparant la sorpresa, des de la visita al Synchrotron el dia de portes obertes, havia decidit que construiria el seu particular accelerador a casa. Després de reunir totes les peces del puzle que segons ell li feien falta, de consultar tota mena de circuits electrònics i amb els dubtes que el professor de tecnologia l’havia aclarit, va considerar que ja podria muntar-lo. És clar que no era un accelerador “ja ho sabia”, però s’havia sorprès tant a la visita, que el feia il·lusió muntar alguna cosa que s’assemblés.
Pensava tot fent-se fort, que tant el feia si funcionava o no, encara que tenia la pretensió de què sí que funcionaria... hi ara, estava a punt de descobrir-ho.
Una llum encegadora esclata i els deixa mig cecs momentàniament, per uns segons se sent un soroll estrident i potent al dormitori, que els posa els cabells de punta. Carme cridant busca l’Eduard encara a les fosques, l’Andreu intenta obrir el llum, però no funciona. Es dirigeix a la finestra i d’una estirada, aixeca una mica la persiana, buscant també el seu fill, que, agafat al llit encara crida espantat.
El dormitori era tot menys això, un dormitori. De la làmpada penjaven uns cables, que estaven connectats a una mena de guia metàl·lica, la qual estava rodejada de tot un seguit d’imants i bobines, que rodejava tot el llit, passava per sobre l’escriptori i per la que encara corria una bala de metall a gran velocitat i que acabava passant sota el llit, formant un circuit tancat. A l’escriptori, un commutador que l’Andreu va identificar com el que tenia al soterrani, i del qual també sortien uns cables que no va saber on diantres anaven.
El que van descobrir en obrir la finestra, els va deixar a tots tres parats. Una part del terra es trobava ple de petits trossets de vidre de la bombeta o bombetes que havien esclatat a causa del pet que havia fet la llum, però el més sorprenent és que es trobaven tots a una única zona del dormitori. A on els mobles s’havien desplaçat fins a apropar-se al llit igual que els vidres.
A un costat del llit, entre vidres i mobles, un circuit muntat a sobre una placa de fusta i en el qual es podia reconèixer un interruptor des del qual l’Eduard, podia manipular per encendre o apagar -va suposar la seva mare- el que havia muntat. Però no, no podia ser- va pensar la Carme al moment-, tot havia ocorregut quan ells havien obert la porta.
La Carme es va girar cap a la porta oberta, apropant-se, va mirar de tancar-la. La porta per darrere era un circuit electrònic del qual sortien cables en diferents direccions, bateries, bombetes, interruptors, fusibles i altres estris que la mare de l’Eduard havia vist en alguna ocasió, però que no tenia idea de per a què es podien fer servir. Alguns anaven cap a l’escriptori, uns altres cap a l’interruptor de la llum de l’habitació, i altres estaven connectats a la maneta de la porta.
La Carme va deixar anar la porta, no fos que encara quedes enganxada a aquesta. Es va girar cap al seu fill – Però, quan se suposa que has fet tot això?¬- va cridar una mica nerviosa veien que alguna cosa massa grossa havia passat al dormitori del seu fill.
De cop, es van adonar, que els veïns es cridaven els uns als altres, demanant si tenien llum a casa. Tots tres van treure el cap per la finestra per saber què estava passant.
Just quan el treien, un cotxe de la policia s’apropava a tota velocitat en la seva direcció. Els pares de l’Eduard es van mirar espantats... -Què dimonis havia fet el seu fill?


  • Visites: 98

ESCOLA D'ESCRIPTURA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

EDITORIAL GALAXIA

AEELG

METODE

RESIDENCIA D'INVESTIGADORS

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

AELC

IDATZEN

EL HUYAR

EUSKAL ETXEA

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA