Jardí encantat

Tot de cop es va trobar en un jardí que la va sorprendre i poc a poc va anar descobrint que estava encantat. Hi havia plantes i animals de molts tipus i el rec, l’aire i la terra que compartien, els havia permès barrejar-se, adoptar formes, maneres, colors dels altres, compartir elements de la seva vida. I això també passava amb els animals que s’hi acostaven. Tant els ocells, gossos o gats, com els cargols, dragons o sargantanes que hi habitaven o hi passaven podien compartir coses, tics, colors, etc. amb els seus companys vegetals. Podeu imaginar la riquesa d’aquell jardí?. Va veure cargols, dragons, sargantanes de tots els colors i formes, ocells amb ales de pèsol, gossos amb pel en forma de petites flors o en forma de raspes de colors i plantes que donaven tomates de tots els colors i formes, pèsols grocs o maduixes verdes o prunes com si fossin pintades per un pintor del puntillisme amb una paleta plena de colors diferents, faves i pèsols en forma de vaques o cargols petits dintre les seves tavelles, etc. Quina varietat! Quina bellesa nova! I, se li va despertar la imaginació i va començar a veure una varietat de plantes i animals de tots els colors i formes, un món nou que semblava no tenir límits.
Estava somiant, és clar, no podia ser real. Potser tenia a veure que s’havia adormit degustant les pàgines de Alfanuhí de Sánchez Ferlosio un llibre d’imaginació desbordant i d’un exquisit domini del llenguatge. El somni va evolucionar i la va portar a l’art. Li van passar com en una pel·lícula ràpida un seguit d’obres d’art representant animals i plantes, des dels gira-sols de Van Gogh, fins a una colla de quadres entre els que va reconèixer alguns de Dalí i de Matisse i es va despertar quan estava veient els baix relleus de cavalls alats i els de ceràmica pintada dels grans monuments assiris.
I al despertar, en aquells moments en què la son encara no et permet obrir les parpelles, va pensar en el món real com si fos un cert jardí encantat. La natura, va pensar, també té un nivell d’interrelació molt important. Perquè les abelles, els ocells, el vent connecten les plantes. El vent porta llavors, la pluja porta l’aigua que les plantes necessiten, les abelles fecunden, transporten el pol·len, els ocells donen fertilitzants, el món natural està tan interconnectat!!!
I les persones com la terra, el rec, la natura, els animals, també serveixen de connexió. Els jardins i les plantes soltes de les terrasses tenen connexions humanes. Són les mans de les persones qui les connecten i són les relacions personals qui molts cops els donen vida, els transporten i els relacionen. I els investigadors i els jardiners troben com crear noves barreges de plantes, roses de colors nous, jacints més resistents als canvis i a les plagues o fruits diferents procedents d’un mateix tronc principal. Va recordar quan de petita el seu pare li havia ensenyat a fer empelts d’ullet i d’esquerda perquè els fruiters fossin més robusts i fessin bona fruita. Els hivernacles i el transport han trencat l’estacionalitat dels productes, de les verdures, dels fruits, de les plantes i de les flors. I tot això ve de la relació entre les persones, unes relacions comercials i altres personals. Perquè la relació personal està a la base de moltes connexions i d’ella en depèn la vida de moltes plantes i animals. I quan li anaven passant totes aquestes coses pel cap pensava en el seu balcó. Havia tingut una llarga relació amb una persona amant de les plantes i les flors. Li cuidava el seu balcó amb una delicadesa especial i mentre va durar aquella relació, les flors hi eren presents, les plantes eren vives, donaven flors magnífiques, el verd era un color present en el seu menjador. Ara tot i que tenia plantes i flors, no era el mateix, semblava que tenien menys vida, era com si els hi manqués l’amor de qui les cuidava.
I ja desperta, després d’una dutxa reconfortant i un bon esmorzar, va agafar el cotxe i es va disposar a anar a treballar. L’esperava el jardí i l’hivernacle que, amb uns quants biòlegs i jardiners, tenien al Maresme. Allà treballaven intentant obtenir clavells (de denominació d’origen Maresme) més resistents i de colors sempre nous. Tots els cultivadors de clavells del territori els anaven a consultar i sentien que el seu treball era útil per molta gent. Aquell dia però, quan anava cap al treball, la seva cara estava il·luminada per una profunda alegria, somreia, se sentia relaxada i feliç. Potser tenia a veure amb el seu somni, potser tenia a veure amb haver llegit Alfanuhí.
  • Visites: 61

ESCOLA D'ESCRIPTURA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

EDITORIAL GALAXIA

AEELG

METODE

RESIDENCIA D'INVESTIGADORS

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

AELC

IDATZEN

EL HUYAR

EUSKAL ETXEA

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA