Casualitats

En Marc surt de classe cansat! Ha estat un dia molt intens i encara té moltes coses per a fer. És l’aniversari de la seva germana i l’esperen per sopar. També ha d’acabar una presentació sobre “El dimoni de Laplace” i ha de fer un classe particular. No sap com podrà amb tot! Positivitat, es diu a si mateix!
-Eo! Marc, vine amb nosaltres, anem a fer unes birres, és dijous! Comencem a desconnectar! A més, és el meu aniversari! Avui convido jo!
-Gràcies, però m’és impossible! Per molt anys! Per cert, avui també és l’aniversari de la meva germana!
-Molt bé, Marc! Per cert! Vols participar amb nosaltres en un número de la grossa de Sant Jordi? Potser hi ha sort i aconseguim una mica de pasta per l’estiu. Volem anar a voltar-la per les illes gregues! Si vols pots afegir-te!
-Gràcies, això de les illes gregues m’ho penso però lo de la loteria ni de conya! Prefereixo fer guardiola!
-Flipo amb la gent que creu que es farà rica amb la loteria i al damunt ells, que són futurs matemàtics! No m’ho puc creure! Potser son una mica babaus! –Pensa.
En Marc agafa el metro, camí de casa, s’asseu al vagó i es relaxa. Mentalment fa un esquema de la classe particular que ha de fer sobre probabilitat. Es diu a si mateix:
-Li parlaré d’en Laplace, un dels primers en formalitzar aquesta disciplina. Justament ara ho tinc molt fresc! Li diré que en Laplace i molts altres matemàtics de la seva època van estar a punt de ser exclosos de l’església per exposar certes idees sobre probabilitat. Que vol dir que si tirem una moneda 1000 vegades sortiran aproximadament 500 cares i 500 creus? Si Déu vol sortiran 1000 cares! Déu decideix el que passa! Què és això de l'atzar?
-Li explicaré aquests fets històrics, per començar; ah! També li parlaré dels jocs d’atzar, li diré: - Saps que la probabilitat de fer sis encerts a la primitiva és de 1 entre 13.983.816 i si volem el reintegrament és de 1 entre 139.838.160? A més li diré:- Tenir el número de “LA GROSSA” és com tenir un cabell del teu cap, una gota de la teva sang o escollir un batec del teu cor en un dia. També li diré que la probabilitat de que passi tot això és molt petita, però no zero, i per tant...
En Marc aixeca la vista, vol saber per quina parada va. Ups! Fixa la mirada en una noia rosa recolzada a la barra del vagó. -És la Marta! La meva ex, millor que no em vegi, no crec que li faci gaire gràcia saludar-me, glups!-pensa. S’aixeca mirant cap a l’altra banda, dissimulant, camina unes quantes passes fins l’altre vagó i: -Oh! La Mireia, una altra de les meves ex, impossible!- No m’ho puc creure! A més la Mireia avui fa 22 anys, com la meva germana, sempre celebraven l’aniversari juntes. L’ hauria de felicitar? Crec que no! Potser em fa una bufada! Millor marxo.
En Marc pensa en baixar, tot i que no ha arribat a la parada; nota uns copets a l’esquena, es gira i:-Ups! La Berta! La companya de classe que més li mola: - Hola Berta, que fas per aquí? – Avui no t’he vist a classe!
-No – li diu la Berta. -Avui és el meu aniversari i he decidit prendre’m el dia lliure, ara vaig amb uns col·legues a dinar, t’apuntes Marc? -Crec que m’agradaria molt!
-Ah!, oh!, si!, val, gra, gràcies, felicitats! No puc, però m’encantaria! Ara he de baixar, ens veiem!- contesta en Marc molt nerviós i amb les galtes ben vermelles.
Surt del metro i s’afanya per arribar a casa, ha de fer la classe particular i després té el sopar a casa de la seva germana; es sent desconcertat i alterat; a més, ha perdut una oportunitat bestial; la Berta semblava interessada en ell! Uf!
Va a fer la classe i el rep l’adolescent amb un somriure d’orella a orella. – Marc, avui és el meu aniversari, i també el del meu pare, vols un tros de pastís?, així la classe serà una mica més dolça, no et sembla? – Ah! Et presento la meva cosina, la Mònica, ha vingut per celebrar els aniversaris.
En Marc no s’ho pot creure, la Monica, una altra de les seves amigues especials! Increïble! Possible? Probable? La Monica li clica l’ullet!
Sis aniversaris de coneguts en un mateix dia, quatre amigues especials davant els seus ulls en menys d’una hora...Increïble.
De nit, assegut al seu escriptori, davant l’ordinador intenta concentrar-se en les teories d’en Laplace. Un cabell rinxolat li cau sobre el teclat, l’agafa, se’l mira, inspira i es diu: - Segueixo pensant que els meus companys son uns babaus, no vull comprar loteria!
  • Visites: 160

ESCOLA D'ESCRIPTURA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

EDITORIAL GALAXIA

AEELG

METODE

RESIDENCIA D'INVESTIGADORS

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

AELC

IDATZEN

EL HUYAR

EUSKAL ETXEA

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA