Genètica per escriure

Hi havia una vegada un grup d'estudiants que treballaven els profunds misteris de la genètica escoltant les paraules que sorgien de les boques de savis però inflexibles professors. Eren joves i eixelebrats però no els faltava perseverança i curiositat. Les classes se'ls feien pesades quan eren pesades i lleugeres quan no n'hi havia.
Com que vivien en un territori àrid, en una terra ferotge, on competien pels mateixos recursos (els coneixements) amb molts altres estudiants, un d'ells que tenia una ment amb inventiva els digué.
–Gent, se m'ha acudit una manera d'escriure'ns de manera segura sense que ningú ens sàpiga interpretar. Mireu, als aminoàcids se'ls ha associat un codi de lletres, no? De fet, hi ha 26 lletres i 20 aminoàcids, només la B, la J, la O, la U, la X i la Z queden excloses. Crec que és suficient per a un llenguatge bàsic. Amés, els 20 aminoàcids tenen un nom escurçat de tres lletres. A partir d'això podríem fàcilment escriure'ns sense que ningú sense una formació com la nostra pugui desxifrar els missatges!
La idea era prou bona però l'ambient universitari era molt competitiu i un d'aquests estudiants, que era malvat i traïdor, explicà el codi a un grup de donzelles estudiants, també perverses, a canvi de promeses d'amor i regals.
Les malvades donzelles planejaren foragitar a aquest grup d’estudiants per eliminar competència en els exàmens, i els espiaren els missatges desxifrant el codi amb facilitat. Sabent que els alumnes ampliaven els seus coneixements de genètica en codis i incunables inaccessibles per al públic general, es beneficiaren de l’espionatge i milloraren el seu rendiment acadèmic.
Llavors, les donzelles enganyaren als savis professors per a fossin severs amb els alumnes, als que acusaren d’emprar tècniques de còpia i falsificació en els exàmens. L'estudiant que havia tingut la idea original fou el més turmentat per la situació i es veié submergit en la desesperació.
Però la resta de companys saberen rescatar-lo i, en una biblioteca oculta, es replantejaren la situació. Un dels estudiants, que no tenia tanta inventiva però si molts coneixements, suggerí canviar el sistema.
–Emprar els noms escurçats dels aminoàcids no ha funcionat perquè tots comencen amb majúscula i s'interpreta ràpid el seu sentit, qualsevol persona amb coneixements mínims de bioquímica els sap interpretar. Però si emprem en canvi el sistema de triplets genètics la cosa pot ser més segura. Als gens, els aminoàcids són codificats amb tres nucleòtids cada un, podem simbolitzar les majúscules posant una caixa TATA al davant del triplet i els punts finals amb un codó stop. Si escrivim amb ADN, podem simbolitzar la U, per a la qual no tenim aminoàcid, com si fos uracil sense que se'l pugui confondre amb part d'un triplet. I a les 5 lletres que ens falten les podem adjudicar alguns dels codons que codifiquen per al mateix aminoàcid (per exemple GAA o GAG, que codifiquen per leucina) i que per lo tant podem canviar per al nostre benefici.
I un altre company, que era espavilat, digué.
–Podem simbolitzar alguns signes de puntuació amb dímers de pirimidina, citosines metilades i molècules aromàtiques intercalades, podem posant així accents, apòstrofs, comes i demés.
I un tercer, que tenia intuïció, va afegir.
–I afegint seqüències insuladores simbolitzarem els espais entre paraules, inflaran molt el text, però crearan confusió entre els espies.
I un quart molt intel·ligent enllestí.
–Doncs podríem també posar seqüències de replegament per donar un to a les frases, com exclamacions o preguntes. I per encadenar frases desendreçades, podríem posar els codis d'alguns factors de transcripció i promotors, que ens donaran l’ordre dels paràgrafs. Podem afegir introns i transposons quan vulguem dir algun comentari personal de fora del text o vulguem repetir frases llargues. I si hem d’indicar que una cosa escrita és una errata o que té un altre sentit, ho posem amb enzims de restricció, CRISPR, Zn-fingers o TALEN.
El codi va anar evolucionant, se li van afegir histones, genòmica, epigenètica... Els estudiants cada cop havien de dedicar més hores a escriure i llegir cada missatge però els nombrosos espies van ser evitats amb eficàcia o enganyats amb informació falsa. Gràcies a això, les donzelles varen ser neutralitzades i els estudiants no tingueren més esculls en el seus estudis.
Molt temps després, el grup va vendre el codi, ja sistematitzat i evidentment simplificat, a un governant a canvi d'un suculent tresor que va ser a parts iguals repartit. El codi va ser utilitzat per agents secrets en espionatge d’alt nivell i per bibliotecaris que sabien que l’ADN té més estabilitat que el codi informàtic.
Així, es crearen animals i bacteris que emmagatzemaven secrets o dades, i el món entrà en una nova era de modificació genètica, on els nucleòtids eren el paper del futur.
I tothom va ser feliç en la mesura que van poder.
Fi.
  • Visites: 182