Electricitat bio-lògica

Diuen que des del cor és des d’on estimem. Des d’on sorgeix l’amor. Des d’on sorgeixen els impulsos més purs, on resideix la nostra veritat.

I és que no pot ser d’una altra manera. Al cor hi ha els miòcits, unes cèl•lules que generen estímuls elèctrics de zero. Del no res. Aquesta electricitat és la primera expressió de vida en cada instant. Bum, bum. El primer i el més ínfim impuls que permetrà activar el cor, bategar. Bum, bum. I aportar els nutrients i oxigen necessàris a cada cèl•lula, a cada òrgan.
Des d’aquell petit impuls, es fa possible la vida de milions de cèl•lules, neurones, teixits, òrgans i sistemes... d’un ésser humà.

Aquestes petites cèl•lules del cor generen a cada segon l’expressió més efímera i eterna de vida, que es propaga a través del nostre cos i s’expressa amb els nostres sentits.

Si congelem aquest instant... la vida acaba de néixer i nosaltres en som l’expressió més pura, més real. Aquí està la nostra veritat.

El seu anhel és, a través del nostre cos i dels nostres sentits, ser. I si permetem que la nostra presència conservi aquesta puresa, aquesta essència efímera i infinita a la vegada, serem solament amor incondicional i no farem altra cosa que estimar, a cada instant, tot el que ens envolta.

***
-Inspiro. Estic respirant i sóc incapaç de fer res més. Entreobro els ulls i el meu voltant està ennuvolat, tot és blanc, silenci absolut. Em miro les mans i les reconec, són meves. I com el tro que esclata als segons de fer-se present el llampec, de sobte escolto un soroll que no atura. Bum, bum. Màquines pitant i gent fent rebombori. Bum, bum. Em palpo el pit i el tacte metàl·lic de les grapes em torna a la realitat, m’han trasplantat.
Bum, bum.-
  • Visites: 175