Transposició

En cinquanta anys, el camp magnètic —cada vegada més dèbil— va desplaçar el seu pol des de Canadà fins a les estepes siberianes. Malauradament, al final, allò que no s’havia produït en vuit-cents mil anys, i segons les hipòtesis encara faltava, va succeir abans d’hora: la inversió dels pols al variar la pressió del ferro i níquel al nucli. El culpable va ser el mateix que va capgirar el clima. El mateix al que, quan se li va a acabar el petroli, va iniciar explotacions massives amb fracturacions hidràuliques per obtenir gas natural. Tots, animals i humans, vam perdre el nord.

Intento imaginar com perseguirà Sandrine a Noa per la base estacionària allà a Mart, ara que comença a dir “no” a tot. Les trobo a faltar. No m’importa si tinc, de manera constant, una expressió beneita al pensar en les meves motivacions per continuar endavant.

Aquí a la Terra només resta la supervivència.

Els científics que hem anat a socórrer, i que m’acompanyen a la carreta, repassen les dades dels informes de les seves carpetes. Apassionats, intercanvien mirades i escasses paraules sobre estudis paleomagnètics que m’esgoten els pensaments. Degut a la meva condició militar m’ignoren. Mentrestant, sento al cotxer fuetejar els cavalls. No m’agrada la seva actitud, però no podem fer una parada en el camí. Noto com els novells de l’escolta, damunt les seves muntures, procuren amagar les seves inquietuds. Els saquejadors, com voltors en mig del desert, sempre pul·lulen a prop de la base militar.

Desvio la mirada i el paisatge, depriment, em martiritza. Aviat abandonaré tot això. Runes. Camps àrids. Tristor. L’esperança la portem al cor, però no la trobem a massa llocs. La meva fe son Sandrine i Noa. Aquí baix pots observar els racons i, per exemple, trobar cadàvers de vehicles arreu; em fan enyorar quan les seves intel·ligències artificials ens transportaven sense perill. A partir del 2030 va ser il·legal que un humà conduís de manera manual. La tecnologia es va convertir en una deessa imperant. El nostre taló d’Aquil·les quan la magnetosfera va deixar, durant un temps, de protegir la Terra de les partícules dels vents solars.

El món va seguir girant, no era la primera vegada que s’havien produït inversions de polaritat a escala de temps geològic. Tan sols vam patir una transposició tecnològica de segles.

Trec la nota que m’han fet arribar de la Sandrine d’una de les butxaques i rellegeixo el telegrama:

• ESTACIÓ ESTABLE I EN AMPLIACIÓ (STOP) ÈXIT FASE III (STOP) TORNEM A TENIR ENERGIA NUCLEAR (STOP) NOVA ARCA FINALITZADA (STOP) ENS VEIEM EN DOS ANYS A MART (STOP) SUPERVIVÈNCIA ESPÈCIE GARANTIDA (STOP) T’ESTIMEN (STOP) NOA TÉ UN FUTUR.
  • Visites: 252