Apreciant la bellesa

Tinc un amic artista que algunes vegades adopta punts de vista amb els que no estic massa d’acord. Per exemple, em mostra una noia i em diu «mira què maca que és» i jo hi estic d’acord. Després em diu «jo, com a artista puc apreciar la seva bellesa, però tu com a científic tot ho dissecciones i ho transformes en una cosa avorrida», i penso que està ben sonat.

D’entrada, la bellesa que ell pot veure també pot ser vista per les altres persones i per mi mateix. Tot i que potser no sóc tan estèticament refinat com ell, també puc apreciar-la i, al mateix temps, en puc veure molt més que no pas ell.

La simetria de la cara indica que té bona salut i no té malalties destacables, i això fa que ho apreciem com a tret favorable ja que som una closca portadora de gens que es volen reproduir i cerquem la millor parella. De la mateixa manera, l’olor que desprèn porta petits rastres de feromones que donen pistes als meus sensors olfactius sobre la composició del seu sistema immunològic, i que fa que com més complementari sigui al meu més m’agradi; tindríem una descendència més protegida.

Puc observar i admirar els ossos que donen forma a la seva cara i els que li permeten parlar, escoltar i mastegar són modificacions de les brànquies dels peixos i taurons, mostrant-nos d’on venim i com funciona l’evolució i la genètica, cosa que ens emparenta amb tots els sers vius d’aquest planeta.

Puc quedar meravellat pels seus ulls, pels quals entra la llum que ens permet percebre el nostre entorn. Les cèl·lules que capten la llum poden absorbir fins un milió de fotons per segon i posen en marxa un complex mecanisme basat en la vitamina A i en una proteïna sensible a la llum, la rodopsina. Quan aquesta molècula es descompon engega un procés que fa que la informació visual arribi al nervi òptic i viatgi fins al cervell. El cervell serà l’encarregat d’interpretar aquesta informació en base a patrons innats i a les experiències que ha viscut.

Tota aquesta informació s’afegeix a la meravella de la seva bellesa estètica, no puc entendre com pot restar, només suma. De la mateixa manera que conèixer tots els ingredients d’un pastís de xocolata i la seva recepta no m’impedeix gaudir-ne el gust i la textura.

La noia ens havia escoltat i va decidir que tenia una conversa molt més interessant que l’amic artista, a més a més vam descobrir que compartíem afició per la ciència ficció, l’humor i la curiositat per saber com està fet el món que ens envolta.

Aquella nit vam acabar ballant a un local de música brasilera, vam poder tocar amb la banda, jo fent percussió amb la frigideira i ella tocava les cordes d’un cavaquinho. Va ser molt divertit.

Quan ens vam estirar a dormir sota els estels ens vam quedar mirant una estona, apreciant la nostra bellesa.
  • Visites: 276