Al fons, a la dreta

En Dick Feynman estava una mica neguitós, tot i que tenia un temperament molt segur d'ell mateix. A finals de desembre tenia una reunió científica amb els seus col•legues a Pasadena, faltaven tres setmanes, s'havia compromès a fer ell la conferència principal i encara no sabia de què els parlaria. Del projecte Manhattan no, la majoria eren molt pacifistes i ell, que no ho era tant, tampoc n'era un defensor acèrrim. A més, allò li va costar molt sofriment familiar, perquè no li deixaven anar a veure l'Arlette, greument malalta, i no tenia ganes de remenar records dolorosos. Tampoc els parlaria de l'electrodinàmica quàntica. Molts col•legues no l'entenien, altres eren experimentalistes i tota la teoria els quedava lluny, i encara no era una teoria prou rodona. I la força feble? Ell i en Gell-Mann havien fet aportacions on fins i tot es qüestionaven el manteniment de la paritat, i això era una d'aquelles heretgies científiques que seduien a en Dick. Però no, encara era un model que estava a les beceroles. Millor no parlar-ne encara.

Cap idea. Va sortir a passejar pels jardins del Caltech. Els milers de lloros dels arbres no paraven de xisclar i de parlar. "Parlen els lloros, però no saben el que diuen?", pensava Dick. "Són com tants estudiants. Saben repetir el que se'ls diu, però sense entendre realment el que diuen. Un dia hauré d'escriure un llibre per ajudar a la comprensió de les idees bàsiques de física. O, millor, preparar classes per ajudar a comprendre. N'hauré de parlar amb en Bob, a veure si em vol ajudar...".

L'heli líquid! Això és un tema, va pensar. Una propietat experimental, macroscòpica: la superfluidesa de l'heli líquid, que arriba a pujar per les parets dels recipients on és. I la única explicació ens ve de la mecànica quàntica: un exemple de lligam entre dos móns, el teòric i l'experimental, i el món micro i el macro. Gran tema! Però no sé...

En Dick va sentir una veu que el saludava. El seu amic Bob Leighton, company científic i company de festes i disbauxes, també feia el seu passeig. Li va confessar els seus dubtes: "Bob, no sé de què parlar el proper 29. Estic passant llista de temes que poden ser atractius per a la nostra comunitat de físics. Uns els trobo fàcils i trivials, altres encara no estan prou desenvolupats per fer-ne una conferència. .." En Bob escoltava i li deia que no s'hi encaparrés, que ja se li acudiria alguna cosa. "Escolta, canviant de tema, no creus que hauriem de millorar, l'ensenyament de la física dels de primer? Els ensenyem el mateix que em van ensenyar a mi, amb poques novetats, i sobre tot, els mètodes d'ensenyament són més clàssics que l'àtom de Bohr!" "Tens raó", concedí en Dick. "Abans de que arribessis ho estava pensant. Hauriem de convencer el director del Caltech de que amb el que paguen els alumnes es mereixen una formació que estigui més al dia, i sobre tot, més eficaç. Si encara els expliquem el pla inclinat dels grecs i l'electrostàtica de l'ampolla de Leiden! I amb això no anem enlloc!".

Van maquinar crear un grup de treball per desenvolupar un curs de física totalment nou. Però, quins continguts donar?. Eren alumnes que venien de secundària, amb uns certs coneixements de matemàtiques. Però, serien capaços d'assimilar la mecànica quàntica a primer? I a segon? Calia donar l'evolució històrica de cada tema, o anar directament a la visió actual? I, sobre tot, trobarien receptivitat a la direcció per revolucionar el sistema d'ensenyament?

"Dick, que no estas pel cas?"

"Perdona, Bob, t'escolto i penso en el que dius, però és que tinc el cap en dos llocs alhora. No puc deixar de pensar que encara tinc per decidir el tema de la conferència. I després hauré de buscar materials, preparar diapositives, redactar-la,... i queden tres setmanes"

Va començar a ploure fort. Van buscar refugi a la cantina del campus, a un angle del jardí. Tots els que passejaven per allà havien tingut la mateixa idea, i en dos minuts el bar es va omplir. Van dirigir-se al cambrer, ben conegut de tots dos: eren assidus del bar als vespres, on muntaven festes amb abundància de beguda, música i gent. El cambrer se'ls va dirigir amb cara compungida: "Ho sento, nois, tot això d'aquí davant està ple. Haureu de passar al fons de tot, a la dreta. Hi ha molt de lloc, encara, allà baix".

A en Dick se li va il•luminar la cara. "Hi ha molt de lloc allà allà baix". Ja tenia conferència.
  • Visites: 241