L'amiga de Gleb

No recorde quantes vegades li vaig dir a Gleb que no era una bona idea fer amistat amb les proteïnes que sintetitzava. Però ell, que era la cisterna més tossuda de tot aquell reticle endoplasmàtic rugós, no va voler fer-me cas.
Passava el dia esperant que un ribosoma s’acoblés a un ARN missatger i sintetitzés l’extrem inicial de la proteïna, és a dir, un pèptid de senyalització, i així començar el procés de la síntesi de les proteïnes.
Un dia, després que Gleb reconeguera aquest pèptid i el ribosoma s’unira als seus receptors, va començar a formar-se una proteïna que mai havia vist. Era una proteïna llarga, composta per molts més aminoàcids que totes les altres proteïnes que havien passat per allí. Gleb no va dubtar un moment en saber que eixa era una proteïna especial. S’anomenava Titina i quan va ser introduïda al lumen de Gleb, aquest li va preguntar quina era la seua funció ja que estava sorprès de la seva grandària. Titina li va dir que ella és un component essencial dels músculs ja que ella evita que el sarcòmer es trenque durant la contracció muscular. Gleb, que mai havia eixit de la seua cèl·lula, no entenia el que Titina li estava dient així que li va demanar que li ho expliqués tot. Aleshores ella, encara que tenia pressa perquè havia de marxar, va començar a contar-li-ho tot més detalladament per a que Gleb ho entengués. Segons li va explicar, Titina tenia una gran elasticitat i es localitzava als sarcòmers, que són les unitats funcionals i contràctils del múscul, on s’uneix amb altres proteïnes importants com l’actina i la miosina. Era capaç de regular la força en la contracció del múscul i per això era tan important. Gleb estava impressionat de tot el que la seua nova amiga estava contant-li i no tenia inconvenient a preguntar-li tot el que volia saber.
Van estar una estona parlant quan de sobte es va generar una vesícula de transport. Gleb sabia que quan arriba aquest moment les proteïnes es desprenien d’ell i continuaven el seu camí. No obstant això, pensava que podrien tornar a veure’s en un futur. Ell estava content perquè havia conegut una amiga de veritat i es sentia orgullós de saber que, gràcies a ell, existia una proteïna tan gran i important.
Malgrat que Titina sabia que això no era del tot cert, va decidir no dir-li res a Gleb i així, encara que ella se’n anara, ell estaria content. D’aquesta manera, Gleb mai sabria que ell l’únic que va fer va ser participar en la síntesi de la Titina, però en realitat aquesta necessitava de l’ajuda de l’aparell de Golgi per a tornar-se activa i d’aquesta manera poder complir la seua funció.
  • Visites: 274